Tecnologia blockchain en pro de l’Agenda 2030

3 febrer, 2020 blockchain ODS

Satoshi Nakamoto, nom clau en aquesta història. No se sap si és una dona, un home o un grup de persones. El que sí que se sap és que el seu article publicat el 2008, sota el títol de “Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System”, va ser el detonant de què avui dia es coneix com a tecnologia blockchain.

S’ha parlat i es parlarà molt del que és i representa el “bitcoin” (amb b minúscula) com moneda digital, dels seus efectes col·laterals i dels impactes que genera. Sovint, amb més o menys interessos posats en això, es tracta d’enraonies totalment alarmistes i partidistes, que posen la mira en el que “bitcoin” representa com moneda digital, però no en el suport “Bitcoin” (amb b majúscula) que fa possible la custòdia i la transferència d’aquesta moneda digital. Aquest suport és, precisament, el de la tecnologia blockchain.

Si ens limitem a associar la blockchain amb el “bitcoin” i, per tant, amb l’especulació financera, l’ocultació de dades i l’impacte ecològic generat, perdrem l’oportunitat d’entendre que es tracta d’una tecnologia disruptiva amb un potencial capaç d’aportar molts beneficis en l’àmbit econòmic però també en l’àmbit social i mediambiental. I, tal com es persegueix mostrar en aquest article, una tecnologia capaç de fer un pas endavant cap a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, acord signat el 2015 per tots els estats membres de Nacions Unides.

Més enllà del bitcoin

De manera molt resumida, i sense entrar en detalls, es podria dir que la tecnologia blockchain, també coneguda com la internet del valor, és una base de dades distribuïda que presenta una sèrie de característiques que li confereixen tot el seu potencial. Entre d’altres, la seguretat i la immutabilitat de les dades i les transaccions emmagatzemades, juntament amb la transparència i la traçabilitat dels registres que això representa; la descentralització del poder i la confiança distribuïda entre tots els participants, sense la necessitat de terceres parts reguladores; l’automatització de processos i l’optimització de recursos mitjançant la programació de contractes intel·ligents o “smart contracts”; i la quantificació de tot allò que tingui valor, ja sigui econòmic, social o mediambiental, a través dels actius digitalitzats que representen els “tokens”.

Tal com s’apunta en l’informe “Forecast: Blockchain Business Value, Worldwide, 2017-2030”, publicat per Gartner el 2017, la tecnologia blockchain tindrà un impacte en totes les indústries i mercats, amb un volum de negoci que arribarà als 176 bilions de dòlars en 2025 i els 3,1 trilions de dòlars en 2030. Aquest últim és, precisament, l’any marcat com a objectiu en l’Agenda 2030. Una agenda que estableix un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, enfortint la pau universal i l’accés a la justícia. I una agenda que persegueix, a través dels ODS, un desenvolupament plenament sostenible, on se satisfacin les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les seves pròpies necessitats. Així mateix, els últims estudis de l’Hype Cycle, elaborats també per Gartner, auguren durant els pròxims deu anys un llarg recorregut tant per la tecnologia emergent que representa la blockchain com per a les diferents aplicabilitats en què aquesta es tradueix en l’àmbit dels negocis.

Una tecnologia amb aquest potencial d’impacte i aquesta projecció de futur no hauria de ser relegada, única i exclusivament, a ser la tecnologia que hi ha darrere el “bitcoin”. Ni tampoc hauria de deixar-, única i exclusivament, en mans de les grans multinacionals i les entitats financeres, que són les que poden costejar les grans inversions tecnològiques. A contra, hauria d’obrir-se com tecnologia i ser explotada, tant per les empreses com per les administracions públiques i la societat en general, per l’assoliment d’un objectiu tan global, i al seu torn tan local, com és el desenvolupament sostenible.

L’impacte de la blockchain en el desenvolupament sostenible

Arribats a aquest punt hem de preguntar quina és la situació actual. Realment s’està avançant en l’ús de la tecnologia blockchain en pro de l’Agenda 2030? I, si és el cas, quin és el nivell d’impacte que s’està aconseguint en els diferents ODS?

Una primera evidència que realment s’està avançant en aquesta direcció es troba en l’informe “Blockchain applications and the Sustainable Development Goals”, publicat per l’Institute for Global Environmental Strategies en 2018. Aquest informe mostra una sèrie de projectes basats en la tecnologia blockchain . I, sobretot, l’impacte que generen sobre els diferents ODS, independentment de si es tracta de projectes focalitzats en els àmbits financer o climàtic, o de si són liderats des de les empreses privades o el sector públic. Segons aquest informe, els ODS 8 i 9 són els més beneficiats per part dels projectes de l’àmbit financer i les empreses privades, mentre que els ODS 10 i 16 treuen més profit des del sector públic i els ODS 11, 12 i 13 des dels projectes d’àmbit climàtic.

Una altra evidència és la de l’estudi “Blockchain for Sustainable Development: Promising usi cases for the 2030 Agenda”, elaborat per GIZ Blockchain Lab a 2018, on es mostren una sèrie de casos d’ús real. En cada un d’ells es posa l’accent tant en les oportunitats que representen com en els desafiaments que encara han de superar per al seu total assoliment, parant especial atenció a quins són els ODS que es veuen més beneficiats. En qualsevol cas, es tracta d‘aplicacions d’ús que generen, en major o menor grau, un impacte tant econòmic com social i mediambiental. Destaquen, entre d’altres:

  • la traçabilitat de les cadenes de subministrament
  • els serveis financers
  • els mercats energètics
  • la concessió d’ajudes
  • l’educació
  • la identitat digital
  • els sistemes de votació electrònica
  • els registres públics
  • la llibertat de premsa
  • la salut electrònica
  • la governança alternativa
  • la responsabilitat climàtica
  • l’economia circular
  • la gestió de l’aigua

A tall d’exemple, i particularitzant en el cas de projectes blockchain aplicats a les cadenes de subministrament, l’estudi de GIZ Blockchain Lab esmenta com a valor afegit la informació sobre el segell de seguretat; l’augment de l’eficiència a través de la traçabilitat en temps real; la inclusió de l’productor en la cadena de valor; i la major simetria de la informació. Pel que fa a l’impacte sobre els diferents ODS (sobretot el 2, 12, 13, 14 i 15) s’esmenta un major ingrés per part dels productors; una major responsabilitat per part de les multinacionals; i una major transparència de les externalitats, com podrien ser la sobrepesca, la desforestació … I, finalment, s’esmenta com a reptes a superar la vulnerabilitat dels criteris principals de valoració en relació amb qualitat de les dades; i l’escalabilitat de les plataformes basades en la tecnologia blockchain.

La tercera i última evidència que es mostrarà, si bé hi ha moltes altres, és la de l’estudi “Beyond bitcoin: using blockchain to advance the SDGs”, elaborat pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a 2019. En aquest es destaca que el potencial de la tecnologia blockchain en pro dels ODS i la seva major impacte passa, entre d’altres, per projectes associats a:

  • la inclusió financera
  • l’accés a l’energia
  • la producció i el consum responsable
  • la protecció mediambiental i l’economia circular
  • la identitat digital
  • els registres públics
  • l’eficàcia en la concessió d’ajuts.

Oportunitats per al canvi

Tot l’anterior no fa més que evidenciar, doncs, que la tecnologia blockchain és molt més que “bitcoin” com moneda digital. És una tecnologia disruptiva, capaç de revolucionar el futur de les economies i les societats; de canviar l’estructura organitzativa i els mecanismes de govern; i de generar no tan sols beneficis econòmics sinó també socials i mediambientals. Una tecnologia que és capaç de fer un pas endavant cap a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030.

Tanmateix, i com succeeix en molts altres àmbits d’actuació, nosaltres com a persones, com a empreses o com a administracions públiques tenim l’última paraula. Podem deixar que la blockchain, igual que altres tecnologies emergents, sigui utilitzada tan sols per les grans multinacionals i les entitats financeres per maximitzar encara més els seus beneficis i incrementar les desigualtats. O bé podem incorporar la blockchain en el nostre dia a dia, a l’escala que ens correspongui, però sempre en nom del ja esmentat desenvolupament sostenible. Un desenvolupament que fomenta tant la prosperitat i les oportunitats econòmiques, com la millora del benestar social i la protecció de l’entorn.

Per aprofundir més sobre aquesta temàtica, a continuació es presenten un seguit de recursos que poden ser d’interès.

Llibre: Tecnologia blockchain, economia social i desenvolupament local.

Conferència: La blockchain como tecnología en pro de los ODS.

Curs: Tecnología blockchain como herramienta de transformación social.


Referències:

“Forecast: Blockchain Business Value, Worldwide, 2017-2030”, Gartner (2017).

“Hype Cycle for Emerging Technologies”, Gartner (2018).

“Hype Cycle for Blockchain Business”, Gartner (2019).

“Blockchain applications and the Sustainable Development Goals”, Institute for Global Environmental Strategies (2018).

“Blockchain for Sustainable Development: Promising use cases for the 2030 Agenda”, GIZ Blockchain Lab (2018).

“Beyond bitcoin: using blockchain to advance the SDGs”, Programa de Naciones Unidas para el Desarrollo (2019).

Autor / Autora

Professor i consultor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Desenvolupament Local i Cooperació Internacional per la Universitat Jaume I. Els seus interessos en recerca són les monedes complementàries, l'economia social i solidària, el desenvolupament local i sostenible, i la tecnologia blockchain.

Comentaris

Deixa un comentari