Usant la teoria de catàstrofes per a una possible recuperació del turisme després del coronavirus.

18 març, 2020 coronavirus y turismo

El tancament del sector turístic a causa del coronavirus és un fet. Les mesures d’alarma preses pel govern espanyol -i per tants altres- fan veure que les empreses del sector són les primeres damnificades. Si no hi ha moviment de persones, no hi ha turisme; així de simple. Observem per exemple com les cadenes hoteleres i les companyies aèries s’enfonsen en la borsa. La parada és tal que no es recorden precedents i segons el Consell Mundial del Viatge i el Turisme es perdran uns 50 milions de treballs directes al sector a tot el món; entre el 12 i el 14 per cent del total de llocs de treball turístics. El sector de viatges i turisme perdrà fins al 25% de la seva activitat i xifra de negoci de 2020; l’equivalent a tres mesos de viatges globals. Tot això si el problema no persisteix molt en el temps.

La campanya de primavera es dóna pràcticament per perduda. Si dies abans de la declaració d’alarma Madrid tot just tenia un 15% d’ocupació i Barcelona un sorprenent 30%, els percentatges actuals han de ser insignificants. S’aconsella fins i tot tancar hotels. Els acomiadaments temporals estan a l’ordre del dia i el sector demana ajudes per capejar el temporal. Algun estudi d’abans del decret d’estat d’alarma preveien una pèrdua de turistes internacionals per Espanya d’entre 2,7 milions de turistes, si la crisi es perllonga fins a Setmana Santa; i 6 milions si s’arriba a l’estiu.

La WTTC també fa recomanacions per sortir aviat de la crisi. Aquestes, de forma resumida, són:

(1) Facilitar els viatges internacionals (supressió de visats i lliure moviment)

(2) Eliminar les barreres al desenvolupament del sector (infraestructures i empreses)

(3) Polítiques fiscals adequades que disminueixin o eludeixin els impostos (taxes turístiques i d’aeroports)

(4) Incentius d’alleujament per donar suport a la continuïtat del negoci a les empreses que s’han vist afectades, amb especial atenció a la PIME

(5) Donar suport a les destinacions de manera que es rellanci la promoció, comercialització i creació de productes turístics.

La recuperació postSARS

No obstant això, una pregunta que a tots ens ve al cap és quant pot durar l’aturada i les seves conseqüències en els diferents mercats. Per això el millor pot ser recórrer a altres crisis d’arrel similar com va passar amb la SARS el 2003. Certament, ja s’està difonent alguna informació amb estadístiques bàsiques d’ocupació hotelera a les zones implicades -abans, durant i després de la crisi del SARS-, les quals no diferencien els turistes internacionals dels nacionals (aquests es recuperen abans); però també és cert que hi ha alguna literatura acadèmica al respecte.

Aquí em permeto recordar la investigació de Mao, Ding i Lee, de 2010, “Post-SARS tourist arrival recovery patterns: An analysis based on a catastrophe theory”, la qual analitzava els temps de recuperació del turisme internacional a Taiwan després del virus SARS. La metodologia es basa a utilitzar la teoria de catàstrofes, que explica, bàsicament, com un element suposa un dràstic canvi mantenint-se estables la resta de factors; i analitzant també si es torna ràpidament a la dinàmica inicial o es produeix una histèresi que allarga el retorn a la “normalitat”.

En aquest sentit, resulta molt interessant aquesta recerca, ja que realitza una anàlisi de les arribades de turistes de tres nacionalitats, observant els seus diferents comportaments i possibles explicacions d’aquestes diferències. Concretament les dades van analitzar l’arribada de turistes a Taiwan provinents dels Estats Units, Japó i Hong Kong. Com veiem en el Gràfic 1 els terminis de recuperació van ser molt diferents.

Gràfic 1. Nivells d’arribades de turistes a Taiwan al voltant del SARs

Font: Mao, Ding y Lee (2010).

L’exemple de Hong Kong, els EUA i el Japó

Els turistes de Hong Kong i els EUA es van recuperar pràcticament al mateix temps, i en un relativament curt espai de 3-4 mesos. Per als autors les explicacions són diferents entre els dos casos. Per començar, Hong Kong es va veure més afectat per la SARS que Taiwan. Així, els viatgers d’aquesta procedència, se sentirien psicològicament indiferents pel que fa a la seguretat de la salut, ja es trobaran a Hong Kong o de viatge a Taiwan.

En diferent situació es trobava EUA, que encara que al contrari que Hong Kong, no era un país afectat per la SARS, el seu patró de recuperació, sense histèresi, sí que va ser similar. Una possible raó segons els autors és que els viatgers nord-americans confiaven en el judici de l’Organització Mundial de la Salut i, una vegada que aquesta organització va eliminar a Taiwan de la llista d’àrees afectades per la SARS, van tornar a visitar Taiwan.

Per contra el Japó, que tampoc va ser un país afectat, sí que va tenir una histèresi significativa, ja que els seus turistes semblaven ser més cautelosos i heterogenis. El volum d’arribada es va restablir de manera gradual però va trigar un any a reprendre les xifres prèvies a la crisi. La gràfica, com observem, afegeix un espai de retard (time lag) en la qual els turistes previnguts triguen un temps superior a tornar a visitar la destinació.

El retorn dels turistes

Aquest tipus d’anàlisi pot portar-nos a pensar que hi ha diferents patrons de recuperació segons la procedència dels turistes i la incidència que finalment tingui el coronavirus als seus països. Podem pensar llavors que aquells països que tinguin nivells similars o una mica superiors d’incidència de la malaltia no tindran problemes per visitar-nos tan aviat com sigui possible (Els turistes italians el dia d’avui?). Podem pensar també que aquells amb una menor incidència del coronavirus poden tenir comportaments més heterogenis entre els seus turistes, i que aquells més cautelosos trigaran més a tornar-nos a visitar (Els turistes nòrdics de moment?); I finalment, que aquells més llunyans i confiats en les institucions internacionals tornaran a visitar-nos amb xifres similars tan aviat com torni la normalitat oficial (Nord-americans i australians, per exemple?).

És aviat per saber quina serà la dinàmica de recuperació dels turistes que visiten Espanya cada any. El coronavirus sembla seguir en expansió i esperem que es controli ràpidament. Tampoc volem que la malaltia s’estengui de manera que sigui un mal de molts (consol de ximples) i això faci que recuperem abans els turistes que perdrem.

El que sí és cert és que caldrà procurar recuperar la normalitat com més aviat millor i, un cop erradicada la malaltia, tornar a recuperar la confiança perquè el “time lag” del turista recelós es recuperi com més aviat millor.

Autor / Autora

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Responsable d'assignatures de Turisme i TIC en el Grau en Turisme, i en el Màster en Turisme Sostenible i TIC.

Comentaris

Deixa un comentari