Que la xifra de l’EBITDA no et porti a engany

30 setembre, 2019

DOLORS PLANA, JOAN LLOBET i NICOLE KALEMBA

La paraula EBITDA apareix sovint en els discursos tant de la Direcció de les empreses com en els diaris econòmics i generalistes en fer referència al rendiment o al resultat de la societat. El seu ús es va estendre de manera més o menys generalitzada en els anys 90 i actualment està totalment implantat prova d’això, és la informació que el diari Cinco Días va escollir per informar sobre els resultats empresarials d’un grup de societats.


Font: Cinco Días. Noticia 11/05/2019[

I ¿qui és realment aquest company de viatge? Comencem pel principi:

EBITDA és l’acrònim del terme en anglès Earning Before Interests, Taxes, Depreciation and Amortisation, seria doncs el resultat brut d’explotació, i per tant, una mesura del rendiment econòmic que informa, a entitats financeres, inversors o altres usuaris, sobre la capacitat de l’empresa en generar recursos de forma periòdica a conseqüència de les seves operacions, per tant, amb independència de quines hagin estat les polítiques comptables vinculades a la depreciació dels actius, l’estructura financera utilitzada o l’impost de beneficis.

Però compte, ja que comparar l’EBITDA entre empreses o entre exercicis d’una mateixa societat pot portar-nos a conclusions errònies. Per què? Simplement per com s’hagi realitzat el seu càlcul. ¿Sorprès? Semblaria que un indicador d’ampli ús com l’EBITDA hauria d’estar estandarditzat, per no és així.

Com calcular correctament l’EBITDA

Vegem tres possibles formes de càlcul:

– EBITDA partint del Resultat d’explotació i ajustat en la despesa per amortitzacions
EBITDA = Resultat d’explotació (o EBIT) + amortització

– EBITDA partint del Resultat d’explotació i ajustat en la despesa per amortitzacions i per deterioraments de valors
EBITDA = Resultat d’explotació + amortitzacions + deterioraments de valor d’actius

– EBITDA segons  AECA OE 4/2016 . Partint del resultat de l’exercici i ajustant en les partides que no pertanyen a l’explotació en sentit estricte o no tenen un caràcter recurrent.
EBITDA = Resultat de l’exercici +/- impost de societats + despeses financeres – ingressos financers + amortitzacions + deterioraments de valor d’actius + altres despeses d’explotació no recurrents – altres ingressos d’explotació no recurrents

La xifra resultant segons la fórmula utilitzada pot diferir i això ens condueix a la següent conclusió: per interpretar correctament l’indicador EBITDA d’una societat o per fer comparacions entre societats basant-se ell és indispensable (1) conèixer com s’ha obtingut i (2) verificar que el càlcul és homogeni en el supòsit de fer una anàlisi comparativa.

Conclusió òbvia i simple oi? Però és que a vegades el més simple i obvi se’ns pot passar per alt en suposar que hi ha una forma estàndard en el càlcul de l’EBITDA.

Sobre l'autor

Professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. Doctora en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Politècnica de Catalunya i Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del grup de recerca Mel (Management & eLearning) reconegut per e-Learn Center-UOC (eLC). Els seus interessos de recerca se situen en l'àmbit de l'e-learning i l'e-assessment orientat a l'aprenentatge de la comptabilitat.

Comentaris

Deixa un comentari