Què fa que un treball sigui teletreballable?

15 juliol, 2020

Després el teletreball d’emergència a què les empreses han hagut de recórrer a causa de l’alerta sanitària per la COVID-19, és el moment de repensar el paper d’aquesta modalitat. Moltes empreses estan pensant a incrementar-ne l’ús en la feina distribuïda respecte a l’era pre-covid i el primer per a això és tenir clar quin lloc de treball és “teletreballable”.

La característica bàsica d’un treball que pot realitzar-se en remot mitjançant les tecnologies de la informació és que la persona no “toca” coses o persones, sinó dades i informació. I quan dic “toca” és en sentit físic literal, cosa que per ara únicament es pot fer en presencialitat. Això deixa fora, per exemple, a les activitats en línies de producció, conducció de vehicles, construcció, i moltes activitats en hostaleria, distribució, salut i cures, entre d’altres.

Exemples teletreballables: aquells llocs que impliquen dissenyar, escriure, analitzar, classificar, coordinar, contactar, vendre, organitzar, animar, ensenyar (continguts que no impliquin “tocar”), calcular, entrevistar i un llarg etcètera. No estic dient que sigui necessàriament fàcil o millor el teletreballar en aquests llocs respecte a realitzar-los en mode presencial. El que dic és que és possible. En conseqüència, a l’almenys un percentatge significatiu d’aquests llocs podria realitzar en remot.

Ara bé, no només les característiques del lloc són importants, també ho són les de la persona treballadora. Cal no oblidar fer el doble «escalat» teletreballable vs. teletreballador/a. Si la persona no té predisposició per teletreballar o li falten eines, cal donar-li el suport necessari. Si això no es fa, un lloc teòricament teletreballable pot resultar no ser-ho en la pràctica d’aquesta persona, o només amb gran cost personal i una probable pèrdua de productivitat.

D’altra banda, hi ha llocs que en teoria són teletreballables però només funcionaran bé si l’organització de la feina és adequada. Per exemple, tots els que requereixin comunicació freqüent amb altres persones necessitaran noves eines i un canvi en els hàbits de comunicació tant de les persones que ocupen el lloc com dels que es comuniquen amb elles. Si això no es dóna, només se’n sortiran amb molt d’esforç dels treballadors i possiblement amb pèrdua de productivitat.

En conseqüència, pot ser necessari modificar la forma en què es defineixen alguns llocs si se’ls vol fer més teletreballables. Per exemple, els que són molt interdependents dels outputs d’altres podrien redefinir perquè siguin més autònoms, el que afavoreix que es puguin fer de manera més independent. No vol dir evitar totalment les interconnexions, que són generadores d’idees i innovació, però sí tenir-les en compte per valorar els llocs. I també significa que els llocs no «són» teletreballables en un grau estàtic, sinó que es poden redefinir per facilitar que es puguin fer en remot.

En síntesi, perquè funcioni el teletreball no només el lloc en si sinó també les eines, polítiques i pràctiques de l’organització han dafavorir-lo. No n’hi ha prou amb identificar els llocs i enviar a aquesta gent a casa, tot i que és un pas necessari que mereix la seva reflexió.

Autor / Autora

Professora agregada de Recursos Humans i Organització en els Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya de la UOC. A més és membre del grup de recerca DigiBiz.

Comentaris

Deixa un comentari