Pandèmia i logística: la saturació del sistema sanitari

27 juliol, 2020 hospital-de-granollers-logistica

Aquest article és un resum del Treball Final de Màster “La gestió del departament de compres de l’Hospital de Granollers durant el Coronavirus”, desenvolupat per Anaïs Sánchez Linares, estudiant del Màster en Direcció Logística de la UOC.

La investigació pretén mostrar el col·lapse viscut en els centres sanitaris d’Espanya durant la pandèmia de COVID-19, en la qual encara seguim immersos, enfocant-se en la gestió concreta de la Fundación Privada Hospital-Asil de Granollers. Al mateix temps, es vol ressaltar la importància de la logística i tots els seus processos com activitats clau en la superació d’una crisi sanitària com l’esdevinguda.

L’impacte de la COVID-19 en la gestió logística hospitalària

La malaltia COVID-19, causada pel Coronavirus SARS-CoV-2, es va convertir en escasses setmanes en una pandèmia mundial i emergència sanitària. Es tracta del tema de màxima actualitat de moment, la seva evolució i xifres estan sent seguides pel conjunt de la població.

Aquesta situació d’emergència ha generat un gran impacte social i econòmic, provocant que la societat es vegi forçada a modificar el seu comportament amb l’objectiu de frenar l’expansió del virus. Tot això, ha colpejat de ple al sistema sanitari, afectat de forma dràstica als processos operatius i logístics, i a l’estructura organitzativa dels centres sanitaris, portant-los al límit.

L’objectiu d’aquest treball és estudiar de forma exhaustiva la gestió logística hospitalària en ple estat d’alarma, centrant l’anàlisi en la Fundació Privada Hospital-Asil de Granollers (FPHAG).

L’Hospital de Granollers (HGG), com a centre integrat en el Sistema Nacional de Salut d’Espanya (SNS), és un dels 13.468 centres de salut i hospitals que s’han vist embolicats en la crisi sanitària provocada per la COVID-19. La investigació analitza la gestió del departament de compres i logística de l’Hospital comparant els seus processos i característiques abans i durant la pandèmia, amb la finalitat d’esbrinar l’impacte que el virus ha causat en l’àmbit logístic de centre, identificar els errors en la seva operativa i determinar els riscos assumits per aquest.

Prèviament a l’anàlisi, ha estat imprescindible comprendre i conèixer en profunditat l’objecte d’estudi. Els 4 pilars que han fonamentat la investigació són la sanitat, la logística hospitalària, la FPHAG i la pandèmia del Coronavirus. De manera que es contextualitza l’anàlisi posterior, el qual s’afronta des de dues perspectives; l’anàlisi general dels recursos i capacitat del centre i l’anàlisi de la gestió i processos de l’aèria logística.

Anàlisi general: recursos i capacitat.

En primer lloc, es va considerar imprescindible determinar la capacitat inicial de centre, per poder comparar-la amb els recursos que han estat necessaris per afrontar el virus, indicant quins s’han hagut de destinar en exclusiu a pacients amb COVID-19. Per així examinar el supòsit desbordament afirmat en la hipòtesi d’aquest estudi, la qual estableix que l’àrea logística i de compres de l’hospital de Granollers s’ha vist desbordat en la seva gestió durant l’emergència sanitària.

Un cop sintetitzats les dades sobre els recursos, capacitats i procediments de centre, es pot afirmar que el servei assistencial i la gestió logística de la FPHAG, s’ha vist sobrepassada àmpliament. La fundació va haver de fer front al doble de la seva capacitat inicial, el que va comportar de manera forçosa a la reorganització completa de la seva estructura i processos, sent precisa la utilització d’un hotel medicalitzat i un hospital de campanya. Com s’ha pogut corroborar, durant el pic de la pandèmia, gairebé la totalitat de l’hospital es va destinar de manera exclusiva a pacients amb COVID-19, de manera que alguns dels seus serveis es van traslladar a altres centres, podent assistir a més infectats pel coronavirus. Ni els recursos humans ni els materials van ser els suficients, de manera que inevitablement es va contractar a més personal i es va recórrer a les donacions solidàries. A més, la manca d’EPIS originar que una part significant de la plantilla es contagiés o hagués de quedar aïllada, contribuint encara més al col·lapse del centre sanitari.

Anàlisi de la logística

S’ha pogut ressaltar que, indiscutiblement, la logística és un dels eixos fonamentals dins de la gestió hospitalària, ja que és un sistema que afecta gairebé la totalitat dels processos i les activitats desenvolupats en els centres. Aquest fet s’accentua en situacions extremes com l’esdevinguda, on la saturació de l’àrea de compres i logística ha repercutit de manera directa en la capacitat de superació de la pandèmia. La dificultat d’aprovisionament, la impossibilitat de trobar els recursos crítics i la manca de garanties per part dels proveïdors han estat alguns dels principals problemes amb els quals ha hagut de lidiar el departament. Han vist modificades les seves funcions, metodologies i procediments, així com els volums de compres, els productes sol·licitats i els preus d’aquests.

L’insuficient espai, l’escassetat de personal i la manca de temps ha condicionat notablement l’operativa del magatzem. Es va perdre gairebé del tot la funció d’ubicació de la mercaderia, la qual es recepcionava i es distribuïa a moment, el que va provocar el desconeixement de l’estoc real. Tot això, va contribuir al col·lapse de les àrees assistencials de l’hospital, on el personal, al seu torn, se sentia desprotegit davant el virus per la falta d’EPIS, i saturat pel gran volum de pacients als quals atendre.

L’anàlisi de les dades va permetre identificar els principals problemes en els processos i activitats del sistema logístic de l’hospital. Aquestes dificultats suposen una amenaça per a la gestió logística eficient i per a la superació de la pandèmia en cas de rebrot o una emergència sanitària futura.

Mitjançant l’aplicació de sistema d’Anàlisi de Mode de Fallada i Efecte (AMFE), eina de gestió i anàlisi, es van detectar aquells riscos o errors potencials, amb la finalitat d’anticipar-se als possibles errors minimitzant els seus efectes o evitant la seva aparició. Es detallen un total de 24 riscos, els quals tenen assignats un grau de probabilitat i impacte previst. Aquests se situen en la matriu AMFE segons la puntuació designada. Mitjançant el càlcul de la qualificació de risc, s’estableixen nivells de gravetat assumida per l’hospital i es designen plans de mitigació o contingència per a aquells que es considerin prioritaris per la seva alta o moderada gravetat. Del total de riscos identificats, 13 d’ells, el que suposa el 54%, es presenten com una amenaça. A aquests se’ls ha de fer front de forma prioritària, per això és bàsic anticipar-se a la seva aparició i impacte. D’altra banda, segueix sent preocupant que 8 (33%) de les propostes tinguin una gravetat mitjana i només 3 (13%) baixa.

Fent un exercici d’inducció i basant-nos en les informacions aportades pels diferents mitjans de comunicació, així com els òrgans competents, s’observa que aquesta situació ha estat generalitzada, expandint-se a pràcticament tots els territoris de país i als seus centres sanitaris. S’ha detectat que el SNS es caracteritza per ser feble i poc flexible davant escenaris excepcionals, pel que seria necessari dotar aquest sistema d’estabilitat i robustesa davant el possible rebrot o futures situacions d’emergència. Per exemple, mitjançant l’increment de recursos materials, econòmics i humans, i la implementació d’actuacions de contingència com les descrites en el pla de millora d’aquest projecte, el qual inclou mesures econòmiques, organitzatives i operacionals en l’àmbit logístic. L’aplicació d’aquest no s’ha de centrar en la gestió concreta de l’evolució i impacte provocat pel Coronavirus SARS-CoV-2, sinó que s’ha de dur a terme una gestió coordinada i centralitzada, capaç d’anticipar-se la mesura del possible als efectes d’una situació de crisi sanitària, minvant les conseqüències per a la societat, i evitant la sacsejada i saturació del sistema sanitari.

Mascarillas logística hospitalaria

Ens hem enfrontat a una crisi sanitària mundial provocada per un virus els símptomes, efectes i conseqüències eren completament desconeguts. Preguntar-nos si es podria haver gestionat millor no sembla tenir gaire sentit, l’important ara és aprendre del que ha passat, detectar els errors, analitzar els errors comesos, plantejar millores, potenciar les accions que hagin donat resultats positius, estudiar possibles escenaris i, en definitiva, prendre consciència per actuar com es requereix. Aquesta situació ha evidenciat el primordial que és la sanitat pública i els seus treballadors, es fa necessària la dotació dels recursos i mitjans necessaris, deixant de banda els interessos polítics. Tal com es demostra a través d’aquesta investigació, la logística juga un paper essencial en l’operativa dels centres, però, sembla que encara és una aèria a la qual no se li presta la suficient atenció, considerant-la com una funció secundària i complementària a l’assistencial.

Més enllà de la realitat, la influència que exerceix la logística a cadascuna de les tasques i processos desenvolupats en un hospital repercutirà en el bon funcionament d’aquests. Com s’avançava en la presentació de l’article, la seva eficàcia va determinar la capacitat de resposta dels centres davant de situacions excepcionals. La planificació en els procediments d’aprovisionament, emmagatzematge i producció, distribució, aprovisionament intern i fluxos d’informació és crucial si es pretén evitar que es repeteixi el desbordament.

Nota de l’autora: “Vull expressar el meu agraïment a totes les persones que han fet possible la realització de la feina malgrat les dificultats i les limitacions derivades de la situació d’emergència que estem vivint. Especialment als professionals de l’hospital que han col·laborat en les entrevistes i qüestionaris, aportant informació de gran valor”

Autor / Autora

Graduada en Turisme per la Universitat de Girona. Recentment ha finalitzat el Màster en Direcció Logística de la UOC. Ha dedicat els últims anys a treballar en el sector logístic i actualment gestiona les importacions des d'Àsia i els EUA d'una multinacional especialitzada en equips de tractament d'aigües.

Comentaris

Deixa un comentari