Noves tendències a Espanya: ¿Showrooming vs webrooming?

16 Desembre, 2019 showrooming

Importància del telèfon en l’estratègia multicanal de les empreses espanyoles

El telèfon mòbil s’ha convertit en la societat actual en una eina imprescindible en qualsevol activitat personal o professional, amb un nivell d’acceptació entre els consumidors molt elevat (Masamila et al., 2010). Segons l’últim informe We are Social de Hootsuite (2019), 43 milions d’espanyols ja tenen accés a Internet, 4 milions més que el 2018 i més de 54 milions d’espanyols (el que equival a el 117% de la població total) compten amb una línia mòbil, el que posa en relleu la importància d’aquests dispositius en la nostra societat.

En l’actualitat la comunicació mòbil està sent impulsada per diferents factors (Büllingen i Woerter, 2004). En primer lloc, les tendències socials que determinen la forma de comunicar-se de manera privada o pública, així com la possibilitat d’una personalització dels serveis dels mateixos terminals mòbils. En segon lloc, la capacitat tecnològica dels terminals que possibilita no només la transmissió de la veu sinó l’accés a Internet, el que afavoreix alhora el creixement del mercat i la competència entre les empreses. I, finalment, els factors econòmics que el mercat està duent a terme com la reducció de costos per part de les empreses proveïdores de tecnologia i l’ajust de preus de les operadores, la qual cosa incrementa l’ús d’aquest tipus de dispositius.

L’activitat comercial a les diferents economies ha evolucionat en l’última dècada des d’una perspectiva monocanal cap a una perspectiva multicanal, tal com es descriu a la Figura 2.9, on diferents elements han determinat els múltiples usos de cada canal (National Retail Federation, 2011), ampliant per tant les fórmules d’interconnexió i en conseqüència de venda amb el client final (vegeu figura 1).

Figura 1: Evolució de l’activitat econòmica minorista per als seus diferents usos

showrooming1-1

A més, el telèfon mòbil ha propiciat que les línies que marcaven les relacions offline i online dels clients comencin a dissipar-, ja que, com s’ha comentat en l’epígraf anterior, el terminal mòbil està sent interioritzat pels usuaris en totes les dimensions, el que provoca un major ús per a múltiples activitats. Fins al moment les relacions comercials s’establien per tres vies, canal propi de la marca, canal propi del consumidor i canal de mitjans, per a cada un de les relacions offline o online (vegeu Figura 2). Amb la implantació d’Internet mòbil, el telèfon es configura com una eina transversal que permet interactuar amb el client en totes dues dimensions afavorint les relacions econòmiques de les parts (The Cocktail Analysis, 2011).

A la llum d’aquesta informació sembla evident que el telèfon mòbil s’ha convertit en una eina comercial d’elevat potencial econòmic per a totes les empreses per les integracions de serveis que estan assumint i les millores tecnològiques que s’han desenvolupat amb l’aparició dels nous terminals i smartphones (terminals amb càmeres d’alta resolució i webcam, reproductors MP3 i MP4, gran capacitat de memòria connectivitat, Bluetooth 2.0, WiFi, etc.); transformant-se així en una eina indispensable en la vida quotidiana d’empreses i particulars (Ondrus i Pigneur, 2009; Verkasalo, 2009; Saifullah i Fauzan, 2011).

Figura 2: Connexió comercial realitat offline i online

showrooming2-1

Showrooming versus webrooming

El showrooming suposa que el consumidor visita primer la botiga física per posteriorment anar a Internet i realitzar la compra del producte. Aquest comportament és especialment rellevant en el sector de la moda on el fet de poder sentir directament la peça és molt important per a finalitzar el procés de compra (Viejo-Fernández et al., 2017).

En aquest sentit, el showrooming és “aquella conducta en la qual el consumidor busca informació a la botiga física utilitzant simultàniament en el mateix establiment el seu Smartphone per obtenir més informació i fer comparacions entre les diferents empreses oferents amb l’objectiu d’obtenir el millor preu, per acabar, finalment exercint la compra al canal en línia “(Rapp et al., 2015; p. 360).

Antevenio (2019) afirma que “els consumidors utilitzen el showrooming per veure i provar els productes a les botigues físiques i després comprar-les online a un preu menor. Per això, en general, aquesta pràctica es dóna quan entren en joc productes o articles de preus una mica elevats”.

A més, segons les dades de 101.es (2015), els productes preferits per fer showrooming són els següents:

  • En el cas dels homes, prefereixen, amb un 33%, els articles relacionats amb la tecnologia. Mentre que l’esport i els videojocs són l’oportunitat de fer showrooming d’un 22%.
  • Per la seva banda, un 27% de les dones fa showrooming en articles de moda. I un 12% amb productes relacionats amb la cosmètica i bellesa.

D’altra banda, Viejo Fernández et al. (2017) expliquen que “el webrooming implica que el consumidor primer busca informació en línia i després acudeix a un establiment físic a comprar el producte. Els canals online li permeten accedir a multitud d’informació sobre els productes i la possibilitat d’avaluar els comentaris i experiències d’altres consumidors. L’elecció de la botiga física per exercir la compra s’associa al valor afegit de poder veure, tocar, rebre assessorament personalitzat, així com al fet de disposar de manera immediata dels productes”.


Fonts d’informació:

101 (2015). El 75% de los consumidores practica el ‘showrooming’ dentro de las tiendas.

Antevenio (2018). Showrooming: tu aliado para vender online.

Buellingen, F. y Woerter, M. (2004). Development perspectives, firm strategies and applications in mobile commerce. Journal of Business Research, 57(12), 1402-1408.

Hootsuite (2019). We are social.

Masamila, B., Mtenzi, F., Said, J. y Tinabo, R. (2010). A Secured Mobile Payment Model for Developing Markets. Communications in Computer and Information Science, 87(2), 175-182.

Micó Micó, A. A. (2019). Análisis de las barreras y motivadores del consumidor ante el comercio online y offline. Una aplicación al sector de la moda.

National Retail Federation (2011). Mobile Retailing Blueprint. A Comprehensive Guide for Navigating the Mobile Landscape. Recuperado de www.nrf.com/mobile

Ondrus, J. y Pigneur, Y. (2009). Near field communication: an assessment for future payment systems. Information Systems and e-Business Management, 7, 347–361

Saifullah, A.H.M. y Fauzan, M. (2011). Factors influencing the adoption of M-commerce: An exploratory Analysis. Proceedings of the 2011 International Conference on Industrial Engineering and Operations Management Kuala Lumpur, Malaysia, January 22 – 24, 2011.

The Cocktail Analysis (2011). Informe de resultados Observatorio Redes Sociales. 3ª oleada.

Verkasalo, H. (2009). Analysis of mobile internet usage among early-adopters. Info, 11(4), 68-92.

Viejo Fernández, N., Sanzo Pérez, M. J., & Vázquez Casielles, R. (2017). ¿ Existen diferencias en el comportamiento omnicanal? Análisis webrooming y showrooming. In XXIX Congreso de Marketing AEMARK (2017), p 187-205. ESIC.

Sobre l'autor

Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Granada. Professor col·laborador de l'assignatura Màrqueting mòbil de l'Màster Universitari en Màrqueting Digital dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Comentaris

Deixa un comentari