Internacionalització vs globalització

9 juny, 2017

ECONOMIA – Article publicat a 9 de Juny de 2017.


És la UOC una empresa globalitzada? Ho és Amazon? I UBER? Codorniu?


Precisament el darrer cas és el que ens va engrescar en una apassionant discussió amb un company dels Estudis i a mi. Ell, que en sap molt més, deia que estava globalitzada, jo, des de la meva teoria, veia Codorniu com a una empresa Internacionalitzada.

Qui tenia raó? Segons el meu parer, cap dels dos, i és que el grau d’internacionalització o globalització no deixa de ser un element discriminatori però no vinculant del perfil d’empresa. Dit d’una altra manera, podem descriure què diferencia una tipologia d’empresa d’una altra, i així ho farem, la suma d’aquests components farà que coneguem una mica més la tendència de la mateixa, però no ens donarà una resposta concreta.

No podem entendre la globalització sense les tecnologies digitals i la recerca de l’optimització, tant de l’espai, com dels costos, el temps o els processos. Aquestes, les tecnologies digitals, han provocat l’aparició de la globalització en la indústria i la pròpia creació de la indústria tecnològica. El doble efecte ha estat una vertadera revolució. Si bé considerem l’empresa globalitzada com una estructura més complexa que la internacionalitzada, l’objectiu de qualsevol empresa no té perquè ser arribar a ser global sinó que cadascuna busca, dins les oportunitats del mercat, les característiques que més li convinguin. No són ni millors ni pitjors unes que d’altres.

Però què les caracteritza o diferencia?

Internacionalització globalització taula
Font: elaboració pròpia.

Àmbit d’actuació: Ambdues tipologies d’empresa tenen la necessitat d’ampliar el seu mercat, tant per les compres com per les vendes. Es busca fer créixer el radi d’acció, important o exportant (productes acabats, matèries primes, persones, estructures, serveis…)

Nivell de digitalització: Les empreses internacionals tenen un nivell mig de digitalització per un nivell alt en les globalitzades i és que si les primeres busquen una digitalització física, és a dir una estructura digital que els hi permeti desplaçar el seu producte, en les globalitzades es va més enllà i la digitalització afecta també a les idees, al coneixement.

Fronteres: Buscar l’optimització més enllà de les fronteres. No només traspassar-les sinó diluir-les. Especialització màxima dins de l’empresa globalitzada: cada part, cada actuació, cada persona, cada coneixement ha d’estar allí on calgui, on tingui el seu nivell òptim d’actuació. Les empreses internacionals acostumen a mantenir una seu o una estructura principal molt localitzada, mentre que les globals dilueixen molt la localització de la seu principal, instal·lant moltes vegades rèpliques de l’empresa a diferents llocs, amb bona part de la seva estructura principal i amb capacitat d’autogestió.

Interaccions: No només comercials sinó en totes direccions (distribució, Recursos humans, idees, dissenys…). Parlem d’interaccions bidireccionals (importacions i exportacions) vs interaccions multidireccionals o 3D, és a dir sense una forma ni una direcció concreta.

Canvis estructurals: Les empreses internacionals es caracteritzen per la creació d’un departament comercial, ja sigui per exportar el seu producte com per facilitar les importacions. Una empresa global treballa per projectes, i aquests es poden localitzar on sigui, on convingui, es tracta d’un veritable canvi estructural en tots els nivells.

Interrelació dels mercats: Com parlàvem en el cas de les interaccions, passa el mateix si parlem dels mercats en els quals actuen les empreses, tenint també una relació bidimensional en el primer cas, i relacions multidimensionals en el cas de les empreses que actuen globalment. Actuen en mercats diferenciats, tant tecnològicament com a nivell de dimensió o localització.

Com dèiem aquesta informació l’únic que ens ajuda és a classificar les empreses, però no pas en dues caixes, sinó en un escalat o graduació. La UOC per exemple és una empresa amb un nivell de digitalització alt però amb interaccions bidireccionals i una seu molt localitzada. És global o Internacional. Codorniu ven a tot el món, fins i tot produeix a varies zones, però per contra la seva expansió és de producte i no estructural. Amazon o Uber estan més deslocalitzades, moltes vegades aquest tipus d’empresa tan globals tenen problemes regulatius, ja que al no està localitzades la seva activitat dificulta regular-ne l’activitat, i més si aquesta ha de seguir les lleis d’un país o d’un altre.

Groucho Marx deia:

Aquests són els meus valors, però si no li agraden en tinc d’altres.

 

Per tant aquesta és la meva manera de valorar les empreses per saber si són internacionals o globals, però segur que podria trobar altres criteris perfectament vàlids i és que com moltes vegades a la vida, les coses no són o blanques o negres.


 

 

(Visited 436 times, 1 visits today)
Autor / Autora
És professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Economia per la UOC.
Comentaris
Deixa un comentari