Incertesa, política, COVID-19 i Llatinoamèrica

20 abril, 2020
Panorámica de Bogotá

Les tensions polítiques i econòmiques extremes, derivades de la pandèmia causada pel coronavirus SARS-CoV-2 sobre el món sencer, estan més enllà de tot dubte mentre escric aquestes línies. No obstant això, excloent aquesta realitat, la incertesa és aclaparadora en pràcticament tots els altres fronts del problema. Potser n’hi ha prou amb dir que no tenim certesa ni tan sols sobre els paràmetres epidemiològics bàsics, necessaris per a determinar les polítiques de salut pública òptimes per frenar l’epidèmia. Polítiques que han de ser al seu torn sostenibles en termes socials i econòmics, si volem que siguin realment efectives. Estem guiats pel judici i la intuïció, i per descomptat per la història. Però la història és de limitada utilitat quan la situació és tan inusual com la present, i quan per tant la incertesa associada és el factor dominant.

Polítiques econòmiques a Europa i als Estats Units

Davant d’aquest panorama, s’han implementat mesures de distanciament social extremes en la majoria dels llocs afectats per l’epidèmia, que inclouen quarantenes i aïllament de regions i països sencers, les quals necessàriament impacten de forma negativa i dramàtica en les complexes cadenes logístiques de producció i proveïment de la societat global, i en les no menys complexes cadenes de fons de capital internacional que les subjacents. Sobre les dues xarxes descansen en bona part els nostres estàndards de vida moderns, i sense elles la idea d’un estat de benestar que ens brindi un suport en èpoques de crisi per tirar endavant, d’una forma que avui ens sembla natural, seria impensable (almenys en la seva forma actual). Tenim l’esperança que entre totes les mesures preses, alguna sigui efectiva en disminuir el nombre de reproducció de l’epidèmia (com sembla ser el cas), tot i que no separem quina de les solucions proposades és, a més de costosa, realment efectiva.

Banc Central Europeu

Des de l’economia, la resposta d’acadèmics a Europa i els Estats Units ha estat unànime. Donades les polítiques de salut pública, i el seu efecte dramàtic sobre la producció i el consum, que es percep com a inevitable, s’ha d’actuar de pressa i fer el que sigui que es requereixi. Aquest també ha estat el camí polític seguit pel Banc Central Europeu (ECB) i la Reserva Federal (FED), afortunadament. La idea subjacent és frenar l’espiral negativa entre oferta i demanda, sostenint la demanda agregada artificialment, fins que es pugui deixar actuar als mercats amb relativa normalitat.

Amb aquesta finalitat, cal proveir liquiditat temporal a les empreses, i fins i tot donar solvència a les llars i la població més vulnerable. Si s’aconsegueix mantenir la demanda agregada, l’efecte negatiu de les polítiques de salut pública sobre l’economia, quedaria confinat a la reducció inicial que operi sobre l’oferta, però seria possible evitar subsegüents rondes de contracció de la demanda, que farien la crisi encara pitjor, i més persistent. La forma de finançar el suport a la demanda per part de l’estat és bàsicament a través dels bancs centrals. Alguns bancs com el Bank of England (BoE) directament finançaran la despesa de govern. D’altres com l’ECB o la FED insistiran en un esquema de relaxació quantitativa (quantitative easing) desenvolupat durant la Gran Depressió, en el qual es recolza l’emissió contra bons, els quals passen a engrossir el balanç dels bancs centrals. Aquest esquema, salvant certs tecnicismes, no dista tant com es podria pensar de l’aproximació del BoE, donat l’incert de l’horitzó de recompra d’aquests títols.

Restriccions de liquiditat a Llatinoamèrica

Si la perspectiva és àrdua per a Europa i els Estats Units, la situació és encara més incerta per a Llatinoamèrica. El problema de política a les economies llatinoamericanes és, per diversos ordres de magnitud, més complex que el de les economies desenvolupades, i requereix per tant de solucions més creatives. Mentre que en les economies d’Europa Occidental i Nord Amèrica, la discussió sobre els possibles efectes inflacionaris d’una injecció de liquiditat a escales sense precedents, i sobre la sostenibilitat fiscal d’un deute públic i privat (que per cert ja era històricament alta des d’abans) s’han relegat, amb raó, a un segon pla, aquestes mateixes consideracions no es poden defugir, com si res, a Llatinoamèrica. De fet són determinants.

En poques paraules, els bancs centrals llatinoamericans no emeten en dòlars, en euros o en lliures, ni les seves agències fiscals estan recolzades per un banc central que pot endeutar-il·limitadament en els mercats, sense afectar de forma significativa el cost d’aquest deute. Els governs llatinoamericans s’han de considerar, molt al seu pesar, dins l’equació de política efectes com els temuts sudden stops o les “parades sobtades” de fons de capital internacional, que solen ocórrer en situacions d’incertesa extrema com aquesta. En altres paraules, per als governs llatinoamericans també són determinants les restriccions de liquiditat global, que en les economies desenvolupades es poden obviar. La qual cosa fa, encara més difícil, enfrontar la conjuntura actual.

De fet, les parades sobtades observades fins al moment, ja han fet a alguns economistes encunyar el terme de “la mare de tots els sudden stops”, per referir-se als valors sense precedents d’aquests fluxos negatius, que han començat a fugir dels mercats emergents a la recerca de refugi en inversions més segures. Per si no fos prou, no només es tracta de les inversions de cartera deixant les economies llatinoamericanes, sinó que també els preus de les matèries primeres que aquestes exporten han experimentat reduccions dramàtiques en els últims mesos, i la debilitat de la demanda mundial portarà amb si la reducció de les remeses familiars, que representen un ingrés regular i molt important de divises sòlides per a les economies de la regió.

La incertesa dels mercats llatinoamericans

Bàsicament, les recomanacions de política de “diners d’helicòpter” aplicades a Europa i EU, han per força d’estar acompanyades a Llatinoamèrica d’un subministrament de dòlars americans i euros, prou gran per a calmar els mercats. No es tracta només de divises per garantir el pagament d’un deute extern impensable – que potser haurà de ser renegociada en el futur en condicions molt més favorables, que incloguin reduccions al capital, si no es vol arribar a impagaments generalitzats a la regió – sinó per aplacar la incertesa del mercat en els mesos vinents. Amb aquesta finalitat, les economies de la regió hauran d’acudir per exemple, com ho estan fent, al finançament a través dels drets especials de gir del Fons Monetari Internacional (FMI); els nous acords de Préstecs, de la mateixa institució; les línies de crèdit especials del Banc Mundial, i el Banc Interamericà de Desenvolupament; així com a línies especials de Swaps en dòlars o euros directament pactades amb l’ECB i la FED, o indirectament través d’institucions com el Bank for International Settlements (BIS) o el mim FMI. En poques paraules, el finançament privat extern de les economies emergents haurà de ser reemplaçat en gran manera per finançament públic extern.

Abans de res, els governs a l’Amèrica Llatina han de recordar el complex problema que enfronten, que és bastant pitjor que el mateix problema en altres latituds. I el món recordar que, igual que per frenar l’epidèmia original es requereixen accions coordinades de la població que redueixin el nombre de reproducció de virus, frenar l’epidèmia financera global requerirà accions coordinades a aquesta mateixa escala. En cas contrari la recessió global es pot tornar endèmica.

(Visited 51 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona i professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. La seva investigació sobre mercats financers i mercats d'energia inclou l'anàlisi de transmissió de riscos en mercats d'accions o tipus de canvis, els canals de transmissió de política monetària i el mesurament de la incertesa i liquiditat en el mercat, així com la valoració d'actius. A més de la docència i la investigació, ha estat analista del Departament d'Estabilitat Financera del Banc Central de Colombia
Comentaris
Deixa un comentari