Tecnoaddiccions, efectes del dia a dia de la tecnologia

EMPRESA – Article publicat a La Mañana a 17 d’Abril de 2016


Som capaços d’imaginar la nostra vida sense telèfon mòbil? Sense tauleta o portàtil? Sense connexió a Internet? Sense xarxes socials? Sense correu electrònic? Segurament la major part de nosaltres, només pel fet d’imaginar aquesta situació ha experimentat una sensació de nerviosisme que, en alguns casos, ha arribat a ansietat. Si això ha passat, esteu en condicions d’afirmar, sense gaire marge d’error, que patiu algun tipus de tecnoaddicció.

I és que no hem d’oblidar que si bé les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han vingut per facilitar-nos el dia a dia tant a nivell personal com professional, aquestes no estan exemptes de problemàtiques associades. De fet, podem dir, que per a bé o per a mal, han modificat la nostra manera de viure, conèixer, pensar i relacionar-nos amb l’entorn.

Segurament no som del tot conscients de com una connexió de dades permanent o un mal ús dels dispositius mòbils ens estan afectant fins a extrems malaltissos. Amb unes sezilles preguntes, podem ser capaços de detectar alguna de les tecnoaddiccions que cada dia més s’estan presentant en la nostra societat.Tecnoadicción

Què fas si després de recórrer 10 km camí de la feina t’adones que has oblidat el telèfon mòbil a la tauleta de nit? Si la resposta és tornar a buscar-lo, formes part del 30% de la societat que pateix de nomofòbia (no sense el meu smartphone), una ansietat que no passarà fins que tornis a tenir-lo entre les teves mans. També pots detectar la nomofòbia si en arribar a casa d’un amic, la teva primera preocupació és posar a carregar el dispositiu o connectar el mateix a la xarxa wifi.

Portes 10 minuts sopant amb la teva parella i no ha deixat de jugar amb el seu mòbil? Aquestes davant d’una situació de phubbing, una sensació tan incómoda com el fet de ser ignorat per un telèfon mòbil i que és un dels principals factors d’aïllament social a la societat actual.

Una última: sents frustració quan entres en una xarxa social i veus que els teus amics estan compartint uns gontònics i tu no hi ets? Aquesta sensació d’aïllament, de por a estar pedent-se alguna cosa afecta la major part dels joves. Seguint amb els nous termes, aquesta situació es coneix com a fomo (fear of missing out).

Podem seguir enumerant moltes de les situacions associades al mal ús de les TIC com la cibercondria, l’efecte Google, la vibranxiety o la selfitis, entre altres. Tanmateix, no podem corcumscriur l’ús i l’afectació de les TIC només a la nostra vida personal; en l’entorn de treball, aquestes tecnologies també han modificat de manera important la nostra vida quotidiana.

En aquest punt, hem de preguntar-nos si és tot tan positiu amb les TIC com sembla ho han incorporat en el món laboral alguns aspectes negatius? No seré jo qui dubti dels beneficis que la inclusió de les mateixes ha comportat en desenvolupament del treball com, per exemple, la millora en la conciliació de la vida personal amb la professional. No obstant això, tampoc seré qui negui l’existència d’altres factors que juguen en contra i que estan relacionats amb aquest mateix ús de les TIC com la no delimitació clara de l’entorn i del temps de treball, entre d’altres.

“El ‘tecnoestrès’ com a nou factor de risc laboral per l’ús quotidià de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació”

Cada dia s’està parlant més del tecnoestès com a nou factor de risc, que afecta la població laboral i que està relacionat directament amb l’ús quotidià de les TIC. Estàs preparant una presentació alhora que contestes un correu electrònic urgent i envies un document a imprimir? I al mateix temps contestes una trucada telefònica? Sota el nom de síndrome de les finestres o multitasking, podem dir que estàs afectat per aquest factor de risc vinculat al tecnoestrès.

Tens més d’un compte de correu electrònic? Quant de temps inverteixes en llegir i discriminar el que és important? Disposes d’un dispositiu mòbil on consultar-ho? El correu electrònic està ja definit com un factor de ris, entre altres motius, per la sensació d’urgència continuada i la sobrecàrrega d’informació que comporta.

Podríem seguir enumerant situacions del treball que poden ser detonants d’una situació de tecnoestrès com, per exemple, la infoxicació o la tecnofòbia però per ara, ho deixarem aquí.

Per acabar, una reflexió final en paraules de Carl Sagan: “Vivim en una societat dependent de la ciència i la tecnologia i en la que ningú sap res d’aquests temes, això constitueix una fórmula segura per al desastre”, però per no ser catastrofista, pensem en Paracels quan ja al segle VXI deia “Res és verí, tot és verí, la diferència està en la dosi”.


 

Download (PDF, 253KB)


XAVIER BARAZA SÁNCHEZ

Xavier BarazaDirector del Màster en Prevenció de Riscos Laborals dels Estudis d’Economia i Empresa

Doctor Enginyer Químic Doctor per la UB. Màster en Prevenció de Riscos Laborals per la UPC i Màster en Direcció i Administració d’Empreses per l’EEN. Autor de diversos artícles i llibres en matèria de Prevenció de Riscos Laborals. És Membre del grup de recerca consolidat Digital Business Research Group (DigiBiz). Dirigeix el màster universitari en Prevenció de Riscos Laborals de la Universitat Oberta de Catalunya


 

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *