Revolució 4.0: Buscant un espai de treball intel·ligent

XAVIER BARAZA SÁNCHEZ

EMPRESA – 5 de febrer de 2019


Us imagineu sense mòbil? Sense portàtil? Sense connexió a Internet? Sense xarxes socials? Sense correu electrònic? Segurament la resposta és òbvia malgrat que no fa tant, no hi havia mòbils, ni ordinadors portàtils, ni tot es buscava en Internet, preníem cafè sovint i enviàvem postals de Nadal.


ecoempresa_industria 4.0

Un ecosistema digital

No hi ha dubte que estem immersos en una nova revolució industrial que porta implícita una revolució social i cultural. Una revolució que, a nivell industrial, deixa lluny la màquina de vapor, la producció en massa i que sobrepassa l’electrònica i l’automatització donant pas a la cibernètica i la robotització: la Revolució 4.0.

Aquesta s’ha fet un lloc predominant en el nostre dia a dia a passos forçats i sense possibilitat de frenada, renovar-se o morir, aquesta és la realitat en la qual vivim. Està succeint a gran escala i és el motor principal de l’economia globalitzada. Com diu Klaus Schwab “estem a la vora d’una revolució tecnològica que modificarà fonamentalment la forma en què vivim, treballem i ens relacionem”.

La digitalització dels processos i la hiperconnectivitat comporten canvis transcendentals en el model econòmic, social i productiu. Estem en un moment de nous reptes als quals fer front. La transformació digital presenta moltes resistències al canvi, però no oblidem que van titllar de “boig” a Dick Fosbury quan va guanyar els Jocs Olímpics de salt a Mèxic (1968) saltant d’esquena i no de cara com s’havia fet fins el moment.

La era IoT

No hi ha dubte que la revolució 4.0 ha vingut per quedar-se. Ara triomfar significa entendre-la com una font de competitivitat que ha de conviure, almenys en un primer moment, amb els sistemes tradicionals. Ens preocupem per la recent vaga de taxistes tallant la Gran Via de Barcelona i en la contraprogramació de les VTS (Uber i Cabify), quan el futur passa per vehicles sense conductor, com el bus Érica que ja circula per alguns municipis catalans.

Les principals tecnologies sobre les quals pivota el canvi, sobretot des d’un punt de vista industrial, són:

  • la Internet of Things, tot està connectat a la xarxa i genera dades que poden i són analitzades.
  • La impressió 3D, que capa a capa permetrà fabricar qualsevol cosa.
  • El Big Data, que permet estudiar comportaments a partir de l’anàlisi massiva de dades, què volem, com ho volem, quan ho volem…
  • La Intel·ligència Artificial, sistemes que aprenen per prendre decisions, com l’ordinador Deep Blue que va estar a punt de guanyar una partida d’escacs al mestre Kasparov.
  • La Realitat virtual i augmentada que permet substituir el nostre entorn i ens trasllada a un món digital mitjançant unes ulleres.

revolución 4.0

Nous perfils professionals

A nivell laboral, la hiperconnectivitat i la digitalització han de permetre a les empreses anar un pas més enllà i apostar pel Smart Work (o treball intel·ligent). Aquest nou model converteix al treballador en un recurs de l’empresa totalment autònom, que gestiona el seu propi temps i lloc de treball, amb una vinculació amb l’empresa limitada a la consecució d’objectius finals. Això comporta disposar de treballadors no només amb formació i experiència, sinó també amb els coneixements i capacitats per aconseguir els objectius fora de l’espai laboral. Un espai basat en el desenvolupament competencial.

Aquest nou model presenta beneficis per a l’empresa i per al treballador: l’estalvi d’espais per a les empreses, la reducció dels costos de desplaçament o la millor conciliació de la vida personal i laboral. Però, en contraposició, no oblidem que manca encara un marc legal que reguli i defineixi les condicions laborals i de seguretat i salut d’aquests treballadors. No fa tant que França ha hagut de legislar la desconnexió digital fora de l’horari de treball, però on començarà i acabarà ara aquest horari?

La irrupció dels multiworkers

A més, no serà d’estranyar l’augment de treballadors que desenvoluparan les seves tasques per a diferents empreses. Són els multiworkers que, en situació de crisi i a l’empara de les encara denominades noves tecnologies, s’han anat consolidant com una realitat empresarial i social. La qüestió que ens hem de plantejar és si aquest perfil interessa a mitjà o llarg termini, si és positiu per a l’empresa i per al treballador una situació tan tensionada personal i laboralment.

No hem de menysprear la consolidació d’algunes patologies laborals ja existents com el workaholism (addicció al treball) o l’aparició de noves com el tecnoestrès, la tecnoadicció, la tecnofòbia o la infoxicació, per citar alguns exemples. O a nivell més social, la cibercòndria, la vibranxiety o el phubbing, entre d’altres.

Un nou món laboral que no es detindrà ha arribat, amb nous perfils professionals i, al mateix temps, noves condicions laborals que han de ser estudiades, es requereix de formació, de normalització i de normativització. Seguirem sentint parlar del tema.


*Xavier Baraza és el Director del Màster en Prevenció de Riscos Laborals dels Estudis d’Economia i Empresa i membre del grup de recerca consolidat Digital Business Research Group (DigiBiz).

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada