La intel•ligència existencial a les empreses

18 novembre, 2016

EMPRESA – A 18 de Novembre de 2016.


A la vida quotidiana i en l’educació de persones és molt important entendre que existeixen diversos tipus d’intel·ligència que s’han de complementar i fomentar.  Aquest aspecte que en l’àmbit educatiu ha donat lloc a diferents sistemes de pedagogia aplicada als més petits, té conseqüències més enllà de la pedagogia, donat que semblaria bastant demostrat que l’aprenentatge és un procés vital que mai s’acaba, i per tant, tots ens trobem immersos en aprendre en els més diversos àmbits.


I un dels espais on les persones existim bona part del nostre temps vital és a la feina. En aquest sentit, entendre aquestes intel·ligències múltiples aplicades en l’àmbit des les organitzacions té molta rellevància, i en especial, una de les intel·ligències que s’han descobert darrerament, la intel·ligència existencial.

Howard Gardner - Intel·ligències múltiplesEls darrers vint anys, un estudiós de les intel·ligències múltiples humanes, Howard Gardner, va considerar que normalment es mesurava la intel·ligència de les persones basant-nos sobre tot en dues habilitats importants, però no úniques, la lògica matemàtica i la lingüística. Aquestes dues, vinculades sobre tot al cervell més físic, i a la cultura de cadascú, eren les que tothom tenia en consideració a l’hora de veure quines facilitats teníem les persones respecte el què podíem fer més fàcilment. Seria el clàssic, “ets de ciències o de lletres”. Però Gardner va considerar que hi havia moltes altres intel·ligències, tant o més importants, com per exemple, tenir un control d’un mateix, captar coses dels altres, tenir un sentit de l’espai que ens envolta, tenir sentit de la música, tenir consciència de la natura, i fins arribar a vuit intel·ligències personals. Tot això, va obrir un debat, que no s’acaba, donat que no totes aquestes intel·ligències tenen la mateixa facilitat per a ser mesurades, i en molts casos algunes resten per desvetllar. Però en l’àmbit educatiu, aquests estudis van donar lloc a noves eines pedagògiques i també a enriquir els programes de formació destinats a directius, per tal de descobrir i fomentar les intel·ligències per aconseguir directius millors i més complets.

D’aquí la importància d’una intel·ligència que s’ha treballat darrerament, i que es considera bàsica per un objectiu primordial de les persones, que és arribar a ser felices. Aquesta intel·ligència existencial (també anomenada espiritual per alguns entesos) és la que ens permet transcendir la part material de les coses, ser creatius, i en darrera instància, aconseguir una felicitat més estable i profunda.  Aquesta intel·ligència ens interpel·la sobre el sentit de la nostra vida, i això, en les empreses és bàsic per tal d’entendre perquè es vinculen les persones al projecte i perquè arribat el moment, poden qüestionar-se si és o no atractiu per elles. Una empresa que entengui les persones des de totes les dimensions de la seva intel·ligència potenciarà que aquestes es puguin desenvolupar en tots aquests nivells, fent que tingui molt més sentit allò que fa cadascú i també el projecte global.  Les persones poden dins d’aquesta organització, encabir-hi projectes de vida, vincular-se durant un temps, poder desvincular-se’n durant certs períodes i poder tornar-s’hi a vincular més endavant, sense que això representi cap traïció ni tampoc cap trauma per cap de les dues parts. Les persones quan treballen amb aquesta intel·ligència traspassen la part merament material, i són més capaces d’aprendre de manera més sàvia.

Tradicionalment aquesta intel·ligència ha estat reservada i cultivada pels grans mestres espirituals, els filòsofs, els artistes i els creadors, però realment, està a l’abast de totes les persones. Aquesta espiritualitat aporta a les persones el fet de tenir un món interior que els és propi i els permet prendre distància de la vida exterior, en moments de dificultat de tot tipus. Els permet relativitzar el què passa i trobar-hi un sentit, amb humor i esperança.

(Visited 49 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Ph.D. en Management Sciences per la IESE Business School, Universitat de Navarra, Llicenciada en Dret per la UOC i en Enginyeria Industrial per la UPC.
Comentaris
Jordi Martí8 desembre, 2016 a les 12:23 pm

Natàlia, molt interessant el que planteges. En el meu cas ha estat així, especialment a través de pràctica de la meditació i dels ensenyaments del budisme social. I no només per l’efecte en la claredat i equilibri personal sinó especialment en la capacitat relacional i de comprensió i actuació professional pràctica en les organitzacions, actuant des de les persones, considerant els seus propòsits i interessos dels altres com els pròpis, intangibles que no sempre són evidents pero que tenen gran impacte…

Respon
Deixa un comentari