Els Estats Financers: “El que no diuen les xifres econòmiques”

EMPRESA – Al igual que ha succeït en molts altres àmbits, les normes que regulen la informació financera també han estat sotmeses, en els darrers temps, a un procés de globalització. Un procés, denominat d’harmonització comptable que ha modificat l’estructura, abast i contingut dels Estats Financers. Des que Espanya, es va adherir al procés d’adopció e implementació de les Normes Internacionals d’Informació Financera proposades per la Unió Europea i esteses de manera quasi universal a través de la seva implantació, voluntària o obligatòria, la regulació comptable ha experimentat moltes i importants transformacions.

Més enllà de l’impacte purament comptable de perseguir una homogeneïtzació de la informació financera que faciliti la mobilitat de capitals entre diferents països, el canvi d’escenari en el reporting comptable i financer ha comportat un conjunt de conseqüències econòmiques, algunes d’elles esperades i d’altres no, que en definitiva han impactat en el procés de presa de decisions del món dels negocis i en els compromisos informatius amb els seus stakeholders.

Dins del que podríem considerar conseqüències esperades, hi ha en primer lloc una millora de la qualitat de la informació financera, mesurada en termes de comparabilitat, rellevància, oportunitat, transparència (manipulació comptable) o capacitat predictiva. D’aquestes conseqüències relatives als atributs genèrics de la informació financera, se’n podrien derivar d’altres de caràcter més econòmic, com seria l’impacte positiu en el cost del deute, o en el cost del capital, o en definitiva l’increment en la rellevància valorativa d’aquesta informació, entesa aquesta última com la capacitat informativa de les magnituds comptables per a explicar els valors de mercat.

Arribats a aquest punt, seria d’esperar que el resultat de tot aquest procés de globalització conduís a uns Estats Financers, ara més complerts en nombre i en extensió, que expliquessin a qualsevol que interactués amb una companyia quin és el seu valor de mercat. Però lluny d’haver arribat a aquest punt, són moltes qüestions per resoldre mentre augmenta l’exigència informativa del conjunt de la societat. De fet, hi ha dos grans actius, generadors de valor, que continuen generant controvèrsia per la seva falta d’integració o rellevància en els documents que composen els Estats Financers actuals: la informació no financera, i els intangibles.

D’una banda, la complexitat de l’entorn econòmic i social justifica un nou model d’informació empresarial que integri i alineï les variables financeres i no financeres que més bé reflecteixen la realitat i voluntat de les empreses de generar valor més enllà del purament econòmic. Amb aquest objectiu, els darrers anys s’han anat introduint nous documents obligatoris com l’informe de gestió o l’informe de govern corporatiu (per a empreses cotitzades) als quals se n’han afegit d’altres que de moment de manera voluntària, expliciten el compromís de la companyia amb la societat (l’informe de RSC o la Memòria d’Activitats, són alguns d’ells). Finalment, i liderat pels grans grups cotitzats s’està estenent la pràctica d’integrar aquesta informació, fins a la data addicional, al propi informe anual, presentant així una única informació integrada. Per tant als clàssics, i ja homogeneïtzats, Comptes Anuals s’imposa una nova generació de reporting que col·loca a la responsabilitat social corporativa en el nucli del model negocio como element clau en la generació de valor.

D’altra banda, tenim un conjunt d’elements inherents a la cotització d’una companyia, la integració dels quals al Estats Financers és encara avui objecte d’un intens debat. Quin és el valor del capital intel·lectual d’una companyia? Com activem la seva reputació? Com registrem la fidelitat de la cartera de clients? Com el reflectim el reconeixement creixent d’una marca comercial? Aquests elements intangibles són generadors de fluxos monetaris futurs que la comptabilitat tradicional, i els Estats Financers que se’n deriven no són capaços de recollir. Si l’empresa cotitza a borsa, el valor d’aquests intangibles es pot aproximar per la diferència del valor de l’acció a borsa respecte del seu valor comptable. Si per contra, l’empresa no cotitza el seu valor només aflorarà en processos de compra-venda on el preu de la transacció diferirà del valor en llibres del patrimoni de la companyia.

Per tant, i malgrat els intents de facilitar la vida als possibles inversors, la comptabilitat, tal i com encara l’entenem avui en dia, ha quedat superada per la incorporació de nous elements, alguns aparentment invisibles, d’altres fins a la data obviats, que resulten cabdals per determinar la capacitat de generar valor econòmic i social d’un negoci.


Download (PDF, 1.66MB)


Angels FitoÀngels Fitó Bertran

Directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC

Doctora en Comptabilitat i Auditoria per la Universitat de Barcelona. Directora dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya. Durant anys ha compaginat la docència en comptabilitat i finances en diferents universitats amb la consultoria empresarial. Les seves línies d’investigació es centren en l’estudi de les noves eines de gestió així com l’impacte de la normativa comptable internacional. El fruït d’aquesta investigació són diverses publicacions i ponències en congressos nacionals i internacionals

About Economía y Empresa

Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) /

Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *