Els Jocs Olímpics de Tòquio 2020: com l’esport té el poder de canviar el món

25 novembre, 2019 logos-jjoo

Molts de nosaltres seguim tenint molt present els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. De l’èxit d’aquests i de l’orgull que sentim cap a una ciutat que va canviar en pocs anys, es demostra el gran llegat que van deixar. ¿Però, què ha canviat en la forma d’organitzar uns Jocs des d’aquella data? Quins són els principals objectius que es persegueixen actualment? En uns mesos Tòquio serà la ciutat que aculli els propers Jocs Olímpics, sota el lema “Be better together- For the people and the planet”. Tòquio 2020 promet ser la ciutat que aculli els Jocs més sostenibles de la història.

Barcelona’92 com a precedent de el model de sostenibilitat

Barcelona’92 va marcar un abans i un després en el que a llegat olímpic es refereix, a causa del canvi econòmic, urbanístic i social que va viure la ciutat. Segons Barcelona Olímpica l’estratègia de llegat dels Jocs “es va basar en tres pilars – l’economia, la imatge i la comunicació – i en criteris d’èxit basats en el consens i l’estabilitat, en un fort lideratge, en una excel·lència organitzativa combinada amb una atmosfera de festivitat i cultura i en la transformació urbana de la ciutat”. La innovació en aquells jocs va venir marcada per l’organització d’aquests, i al que posteriorment s’ha conegut mundialment com “el model Barcelona”.

La Conferència de Rio de 1992 va establir per primera vegada un conjunt de protocols en matèria de sostenibilitat, que va desencadenar en la signatura del manifest Pacte per la Terra, tant per les Nacions Unides com pel Moviment Olímpic. En el marc dels Jocs, Barcelona’92 va resultar en un incentiu fiscal a les empreses que fessin donacions amb finalitats mediambientals, que es van quantificar en 1.331 milions d’euros. Alhora, l’impacte mediambiental dels jocs es va presentar en diferents exposicions, entre les quals destaca “Estimada Terra”. Aquesta exposició i l’afany de la ciutat per prioritzar un pla urbanístic i d’infraestructures amb vista a les mateixes necessitats de Barcelona, ​​suposen un precedent de les polítiques de sostenibilitat econòmica i mediambiental d’avui dia.

Font: Barcelona Olímpica

Tòquio 2020, un programa basat en la sostenibilitat

En la cerimònia que es va celebrar exactament un any abans de l’inici dels Jocs, el president del Comitè Olímpic Internacional, Thomas Bach, ha afirmat que “mai havia vist una ciutat millor preparada”. De fet, a falta de menys d’un any per a la celebració de l’esdeveniment, Tòquio ja disposa de la gran majoria d’instal·lacions completades. Així, entre el 24 de juliol i el 9 d’agost de 2020 celebraran els Jocs de la XXXII Olimpíada a Tòquio, seguits pels paralímpics entre el 25 d’agost i el 6 de setembre de 2020. Tòquio ja va ser seu olímpica el 1964, i l’any que es tornen a citar en aquesta ciutat els que es preveuen que seran els jocs més innovadors de la història i que s’edifiquen sobre tres conceptes clau:

  1. Esforçar-se per donar el millor de si (aconseguir el millor d’un mateix).
  2. Acceptar-se mútuament (unitat en la diversitat).
  3. Deixar un llegat per al futur (comunicar-se amb el futur).

Aquests tres conceptes tenen com a base la sostenibilitat i s’emmarquen en les 40 recomanacions que conformen l’anomenada Agenda Olímpica 2020: 20 + 20 recomanacions, que es van aprovar el 2014 en el marc de la 127ª sessió de COI, celebrada a Mònaco. Segons afirma Palco 23, en el seu article Agenda 2020: el debate de los JJOO sobre cambiar o ser cambiado, “el programa proposa transformar el model econòmic, però també debatre sobre la seva pròpia raó de ser, els valors que es transmeten com a entitat i, fins i tot, la forma d’interactuar amb una societat que ha canviat a un ritme frenètic en aquests cinc anys”.

Així, un dels punts que s’estructura el programa de Tòquio 2020 és la sostenibilitat, element a considerar per a tots els aspectes dels Jocs Olímpics. Pressupostos desorbitats superats amb escreix des del projecte inicial, fins a instal·lacions esportives abandonades, han estat tendència en els últims jocs celebrats, amb els Jocs de Rio 2016 com a major exemple, ciutat que ha quedat amb un conjunt d’instal·lacions en desús, com l’emblemàtica piscina olímpica.

Font: El País a través de P. Olivares (Reuters)

Cal recordar que Tòquio va ser escollida l’any 2013, un any abans de l’aprovació de l’Agenda 2020. Segons els autors Rowberg i Rincker, la ciutat va decidir abastar plenament el desenvolupament sostenible en cinc qüestions principals: canvi climàtic; administració dels recursos; medi ambient i biodiversitat; drets humans, drets laborals i pràctiques comercials justes; i implicació, cooperació i comunicació.

Un dels exemples més comentats i innovadors en aquest aspecte, és el del projecte de la producció de les medalles olímpiques que s’atorgaran en els Jocs de Tòquio 2020 usant metalls reciclats dels telèfons mòbils i altres petits dispositius electrònics en desús que donin els ciutadans japonesos.

Una altra de les iniciatives destacables, portada a terme en col·laboració amb P&G, és que els podis de les cerimònies de les medalles d’aquests jocs estaran fets de plàstic reciclat provinent d’ampolles de xampú, donades pel públic i recuperades dels oceans. En el futur serviran per a fins educatius i es reciclaran de nou per ser utilitzats en envasos de productes de P&G. Un bon exemple d’economia circular.

Un tercer exemple és la torxa olímpica, un dels emblemes més destacats en uns Jocs Olímpics. En el cas de Tòquio, la torxa s’ha elaborat basant-se deixalles d’alumini provinents d’habitatges temporals que es van construir després del Gran Terratrèmol, que va assolar l’est del Japó el 2011.

Aquests i altres exemples de pràctiques sostenibles poden consultar al web de l’COI a través de la notícia Tokio 2020: Sustainable Games for a Sustainable Society.

Així doncs, els propers Jocs Olímpics de Tòquio 2020 aposten clarament per un avanç en la sostenibilitat, no només de la ciutat, sinó també del conjunt de país. Una aposta clara per la reutilització d’infraestructures ja construïdes, una retallada en la despesa total de l’esdeveniment i una adaptació dels jocs a la mateixa ciutat, i no viceversa.

Com va parafrasejar Bach, en el discurs d’obertura de l’Agenda 2020, recordant a Nelson Mandela: “L’esport té el poder de canviar el món”. I així és, en uns mesos veurem els resultats de Tòquio 2020 en matèria de sostenibilitat i podrem treure les nostres pròpies conclusions.


Referencias

Rowberg, K., & Rincker, M. (2019). Environmental Sustainability at the Olympic Games: Comparing Rio 2016 and Tokyo 2020 Games. European Journal of Sustainable Development8(4), 121-130.

Sobre l'autor

Amal Elasri és Doctora en Empresa per la UB, amb menció internacional. Actualment és professora lectora a la UOC i la seva activitat acadèmica se centra en assignatures de l'àmbit d'empresa, l'organització d'empreses i la gestió del canvi en les organitzacions. Els seus interessos de recerca se centren en l'àmbit del comportament de consumidor en centres esportius, així com les transformacions digitals a les organitzacions esportives, al vessant dels eSports.

Comentaris

Deixa un comentari