El cicloturisme: trampolí per assolir la mobilitat sostenible local

Una mirada sostenible

Els orígens d’aquest treball final es troben a l’assignatura de “Sostenibilitat i Turisme” del Màster de Turisme Sostenible i TIC. Quan vaig començar a cursar aquesta assignatura em vaig adonar que la sostenibilitat comença amb nosaltres mateixos i vaig començar a dirigir una mirada sostenible al meu entorn. Va ser el moment en el qual vaig prendre consciència que, per arribar a la sostenibilitat, s’ha de variar la perspectiva.

La perspectiva ho canvia tot i vaig començar a aplicar criteris sostenibles començant per fer els treballs dels destins més propers. I en aquesta línia el TFM també l’he fet de l’entorn que més conec, amb l’objectiu d’aportar tots els coneixements adquirits en aquesta recerca en benefici de la meva comunitat. Si apliquem l’enfocament de la mirada sostenible que estem fent, això vol dir en benefici de TOTS. Es pot dir que estem davant d’un treball de proximitat, km 0 i per tant, sostenible.

El cicloturisme en els Espais Naturals Protegits

El ciclisme com a mitjà de transport, i de pràctica esportiva i recreativa ha augmentat significativament en els últims anys i el cicloturisme s’ha convertit en una modalitat de turisme sostenible. Destaca l’increment dels cicloturistes als Espais Naturals Protegits, i aquest és el punt de partida d’aquest treball.

Tot i que hi ha estudis que relacionen la cultura local de la bicicleta amb l’augment de cicloturisme, en el cas del nostre país no hi ha cultura de bicicleta, però sí que hi ha hagut un gran creixement del cicloturisme, especialment als EENNPP i el cas del Parc de la Serralada Litoral als municipis d’Argentona, Cabrera de Mar i Cabrils.

Aquí és on vaig plantejar-me l’objectiu principal d’aquest treball: Si el cicloturisme habitual en una zona es pot relacionar amb l’augment de la utilització de la bicicleta com a mitjà de transport.

I quan als objectius específics, es tracta d’estudiar el turisme local, en aquest cas turisme de bicicleta vs transport habitual, però en el sentit de l’origen llatí de la paraula versus, com un moviment d’anada i tornada. Turisme local cap a transport habitual i transport habitual cap a turisme local, un camí de doble via, en el mateix espai-temps i amb trets comuns com proximitat o mobilitat quotidiana, tots dos elements claus de la mobilitat sostenible.

Un enfocament metodològic qualitatiu

Per fer la recerca d’aquesta investigació s’ha utilitzat l’enfocament metodològic qualitatiu, amb fonts primàries i secundàries, per obtenir una fotografia del moment actual del cas d’estudi. Dintre de les fonts secundàries ja existents, s’ha treballat la recopilació documental per fer el marc teòric i construir una bona estructura on fonamentar les fonts primàries del cas estudiat, que són l’observació participant i les entrevistes en profunditat.

• Per a la recopilació documental s’han emprat fonts externes com la Biblioteca de la UOC, internet o blogs, i internes que ens han facilitat els organismes públics implicats en el cas d’estudi.

• Per a l’observació participant s’han fet servir les notes de camp i la documentació gràfica que s’ha reunit en deu mesos de pràctiques no curriculars conveniades amb el Parc de la Serralada del Litoral i la UOC per fer un estudi de freqüentació en un punt del parc situat, estratègicament, gairebé al mig dels tres municipis del cas d’estudi.

• Per a les entrevistes en profunditat s’han seleccionat representants públics i privats de la població local del territori acotat per la recerca. S’han contactat amb un total de 20 representants dels Ajuntaments d’Argentona, Cabrera de Mar i Cabrils, del Parc de la Serralada Litoral i d’associacions ciclistes/esportives i del teixit social, cultural i econòmic de la zona, i finalment s’han fet 15 entrevistes amb un format guionitzat però de respostes obertes.

Aquesta primera exploració de l’entorn del Parc de la Serralada Litoral amb l’ajuda de tots els actors implicats permet l’acostament a la realitat actual objecte d’estudi, i això podria ser un punt de partida per realitzar més endavant recerques més detallades i aprofundir en línies més descriptives d’aquesta realitat.

Per fer l’anàlisi s’ha aplicat la perspectiva de l’Enfocament Marc Lògic. Per això s’han tingut en compte totes les respostes de totes les preguntes dels entrevistats i també tot el que s’ha anat observant durant l’estudi de freqüentació, on s’ha assolit la integració plena dins del grup observat, per emprar totes les dades obtingudes: expectatives, problemes, conflictes i propostes…, de manera que reflecteixin les necessitats de la societat i no només dels col·lectius que representen.

La mobilitat sostenible com un tot integrat

Encara que no estava planejada, al llarg de la recerca, s’ha establert una seqüència que ha anat dels objectius específics fins a l’objectiu principal.

És una seqüència de fases que comença per la delimitació del concepte del cicloturisme. Una definició del concepte en sentit ampli, reflex de la realitat actual, dins dels paràmetres sostenibles, i que engloba tots els comportaments d’aquests turistes de bicicleta. Aquests comportaments donen lloc a unes conseqüències o impactes, resultat de l’augment del cicloturisme, i que posen de manifest unes dificultats o limitacions a la mobilitat sostenible com un tot integrat.

En aquest punt apareix un nexe d’unió entre el turisme de bicicleta i la bicicleta com a mitjà de transport: s’identifiquen transferències en el transport quotidià dels municipis entre el cicloturisme i el transport en bicicleta, fins que s’arriba a entendre la mobilitat sostenible com un tot que mou el conjunt de l’ús de la bicicleta tant a escala turística com a mitjà de transport.

Aquí la seqüència continua, i fa un gir per finalitzar cap a la necessitat de trobar solucions per impulsar la utilització de la bicicleta en el seu conjunt com un model de gestió d’ús sostenible i posar al damunt de la taula la necessitat de conscienciació per assolir la Mobilitat Sostenible en un territori.

El confinament com a oportunitat

Per anar cap aquest model s’haurien d’aprofitar oportunitats com l’augment de l’ús de la bicicleta durant el confinament o la possibilitat de participar en projectes cicloturístics, però primer s’hauria de prendre consciència i tenir més cultura de la bicicleta. Les administracions públiques haurien de fer un pas endavant i començar a implementar mesures en aquesta direcció. Amb una base sòlida, el cicloturisme pot ser un trampolí per incrementar l’ús de la bicicleta i ajudar a incorporar la mobilitat sostenible com un model de gestió sostenible a la seva àrea d’influència.

Han causat sorpresa, dades com que durant el confinament ha augmentat l’ús de la bicicleta i s’ha incrementat la compra de bicicletes fins a un 150 %, especialment de les bicicletes elèctriques. Això ha significat un augment del turisme de proximitat, de les visites a les localitats més properes, però també de l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport habitual, fins al punt que pot significar una transformació de la mobilitat sostenible i un pas cap a la cultura sostenible per part de la població del cas d’estudi. Situació que probablement es podria extrapolar a altres regions o sectors de població.

No obstant, les actuals limitacions, com la mancança d’estudis i d’investigacions, la pobresa de marcs d’actuacions conjunts dels sectors públic i privat, la insuficiència de recursos econòmics, la absència de cultura de la bicicleta i en ocasions la pèrdua d’oportunitats fan que, en aquests moments i en aquestes circumstàncies, hi hagi una bretxa important entre el camí cap a la sostenibilitat i la realitat objecte d’estudi.

Mirant cap al futur, i enllaçant amb la mirada sostenible que es vol aplicar, què es considera necessari per assolir l’objectiu principal de la recerca? És a dir, per superar els esculls, saltar aquesta bretxa, i caminar cap a la mobilitat sostenible en un territori mitjançant l’impuls del cicloturisme de la zona?

La prioritat seria iniciar com més aviat millor polítiques territorials i plans estratègics consensuats amb tots els agents socials implicats, enfocar-se en la sostenibilitat de destins com a marc de treball incorporant el turisme com una pràctica de mobilitat, entendre les variables de les relacions recíproques entre els diferents elements que intervenen en aquest procés per potenciar investigacions aplicades i recolzar investigacions macro-sociològiques en aquesta línia.