Efectes de la COVID-19 en el Turisme: factors a considerar

7 abril, 2020 travel-restrictions

A la pregunta que he hagut de respondre aquests dies sobre quins efectes tindrà la pandèmia de la COVID-19 en el turisme, plantejo sempre aquesta reflexió que comparteixo aquí. Per afrontar la crisi, primer cal conèixer la seva dimensió. I avui ja sabem que es tracta d’una crisi d’unes dimensions històriques. Però a hores d’ara, malauradament, no podem conèixer la magnitud de la seva extensió.

En aquesta situació d’incertesa sobre l’abast de la crisi, no hi ha manera de definir amb precisió quins seran els seus efectes. En tot cas, es pot intentar identificar i analitzar els factors que poden condicionar aquest impacte. Simplificant, aquests factors s’estructurarien  en tres grans àmbits relacionats: sanitari, econòmic i el de l’escala de valors dels individus i institucions

La duració de l’emergència sanitària

Òbviament, avui, la prioritat és l’emergència sanitària i la lluita contra una tràgica pandèmia que està costant moltes vides. Aquesta emergència, de dimensió mundial, encara no té data de caducitat. Des de la perspectiva de la nostra anàlisi, lògicament, no és el mateix que aquest període tingui una durada de sis setmanes que de sis mesos, o més enllà. Com més llarg sigui, més profunda serà la crisi. Per tant, el primer factor a tenir en compte és el de la durada de l’emergència sanitària, ara per ara, imprevisible.

Seguidament cal pensar que, situats en un escenari de superació de l’emergència sanitària, el retorn a la normalitat de les activitats serà previsiblement gradual i amb moltes restriccions i normes de control que s’haurien d’anar flexibilitzant per àrees geogràfiques internacionals i en funció de l’evolució dels esdeveniments. Aquestes normes de control, sempre validades per autoritats científiques, tindran efectes especialment impactants sobre les activitats turístiques pel seu caràcter vinculant a la gestió de grups de persones. Transport, allotjament, visites, compartiment d’espais, aprovisionament alimentari… en definitiva, les qüestions relatives a la mobilitat i logística de congregacions, element crític per al sector, passaran a ser, per molt de temps si no per sempre, d’alta sensibilitat. Matèria de regulacions estrictes de caràcter local i internacional dictades per experts de l’àmbit de la salut.

En aquest context, un cop superada l’emergència sanitària, seran determinants les recomanacions que les autoritats científiques facin sobre aquestes qüestions. El ritme de la potencial recuperació tindrà una relació directa amb l’orientació dels missatges que emetin aquestes autoritats i de les normes que esglaonadament dictin. Si els experts, basant-se en l’anàlisi científica de la realitat, emeten missatges tranquil·litzadors, aquests tindran, òbviament, efectes molt positius i actuaran com un accelerador en la recuperació de la demanda. Però, cal esperar que tot sigui molt progressiu i lligat a l’evolució de la capacitat per a erradicar el virus.

La crisi sanitària i econòmica provocada per aquesta pandèmia és d’una gravetat que transformarà la visió de món i l’ordre de prioritats de les persones

La paralització de l’activitat econòmica

Arreu d’Europa (i del món), els poders públics han assumit el lideratge de la gestió de la crisi, atorgant en aquest procés un protagonisme especial als experts científics. En primer lloc, de forma prioritària com no pot ser d’altra manera, per abordar la crisi sanitària. Però, en paral·lel han hagut d’abordar també l’econòmica que ha viscut una paralització que amb les dades actuals ja es pot preveure de conseqüències històriques. Especialment en el sector turístic. S’arbitren mesures d’emergència, d’eficàcia sempre dubtosa davant la incertesa dominant i les sotragades conjunturals imprevistes.

Davant la gravetat dels riscos actuals, han de prioritzar-se la supervivència de les empreses (en molts casos greument amenaçada) i els treballadors, especialment els més desprotegits, mentre duri el període d’emergència. Cal esperar en aquest entorn, la coordinació solidària i eficient entre administracions, iniciativa privada i sindicats, entre altres entitats. S’ha assumit que la gestió de la crisi globalment implica un augment espectacular de la despesa pública que a la llarga tindrà conseqüències en la capacitat adquisitiva dels ciutadans en la seva funció de consumidors.

Aquesta previsible significativa reducció de la capacitat adquisitiva dels consumidors pot tenir conseqüències directes negatives en la comercialització de serveis turístics, al capdavall, un producte de consum no bàsic. Però, deixant de banda la seva funció de consumidor, molts pensadors dibuixen un escenari en el qual la crisi sanitària i econòmica provocada per aquesta pandèmia és d’una gravetat que  transformarà també la visió del món i l’ordre de prioritats de les persones i per tant els seus hàbits i comportament -de manera significativa en els processos de presa de decisions sobre els viatges-, i les institucions que les representen (1).

La recuperació del turisme de proximitat

Caldrà, en aquest sentit, saber identificar aquests canvis per adaptar-hi l’oferta i fer-ne la seva promoció amb nous paràmetres ajustats a les necessitats emergents. És previsible que la resposta de les empreses impliqui recuperar l’essència de les bases conceptuals dels tres eixos de la sostenibilitat que impliquen la transformació global de les organitzacions i no només la dels seus departaments de màrqueting. Una tendència ja identificada en els darrers anys que apunta cap a un turisme més responsable i que l’escenari post-pandèmia pot accelerar per la regulació de les administracions i la pressió de la demanda.

Si analitzem com a exemple el cas de Catalunya, podem preveure que la diversificació de la seva oferta faci que la situació sigui diferent en cada cas.

turismo en cataluña

Cal pensar que la reactivació- quan es produeixi- serà progressiva i que les destinacions i organitzacions (emissores i receptores) orientades més al turisme de proximitat, en un escenari optimista, tenen una major capacitat inicial de recuperació de demanda perquè generen mobilitat que podem qualificar de “menor risc” en la conjuntura actual. En el cas de Catalunya parlem de turisme d’interior, però també ens podem referir, si no hi ha restriccions sanitàries, a turistes estrangers provinents de l’Europa més propera que els permet arribar a Catalunya en cotxe.

És previsible que a curt i mitjà termini els viatges de llarga distància es redueixin. Especialment els de negocis davant l’eficiència que han mostrat aquests dies les eines tecnològiques de teletreball i videoconferència. Però els de proximitat que generen més confiança, sensació de control i menys despesa entre els viatgers poden recuperar-se abans, sempre que les autoritats sanitàries validin la seguretat d’aquest tipus de mobilitat. Va passar una cosa semblant el 2001, després dels atemptats de l’11-S. Certament va ser una crisi de dimensions molt inferiors a l’actual, però quan es van reduir dràsticament els viatges en avió hi va haver una recuperació en aquests viatges de proximitat en cotxe.

Les diferents crisis econòmiques o la generada per l’impacte dels atemptats de l’11-S han tingut una incidència molt negativa en la xifra de viatges internacionals

Protocols d’actuació al sector aeri

Totes les empreses del sector han vist per igual paralitzada la seva activitat, amenaçant en molts casos la seva supervivència. El cas de les companyies aèries, el “sistema nerviós” dels viatges internacionals de llarga distància, és paradigmàtic. Caldrà veure quan i com torna la normalitat en aquest sector. I sobretot quines mesures sanitàries dicten les autoritats científiques perquè aquests vols es reprenguin amb el 100% d’ocupació.

S’arbitraran mesures perquè la distància entre seients sigui més àmplia que l’actual i per tant els avions operin amb menys passatgers? S’hauran de desinfectar les cabines després de cada vol? La resposta a aquestes i moltes d’altres preguntes relacionades condiciona el futur del sistema de transport aeri a mitjà termini. Per exemple, determinant el preu final dels serveis a l’alça en un escenari de crisi. O afegint protocols de sanitat als de seguretat heretats de l’11-S, complicant encara més l’accés del passatge. O facilitant el retorn, si més no parcial, de la intervenció estratègica de les administracions públiques sobre les línies aèries en forma d’ajuts i normatives que les puguin condicionar en aquest període de crisi sense precedents i de durada incerta.

La incertesa de la recuperació econòmica

L’anàlisi de les tendències de l’evolució dels viatges internacionals identificades per institucions com l’Organització Mundial del Turisme constaten en les darreres dècades creixements molt significatius. Les diferents crisis econòmiques o la generada per l’impacte dels atemptats de l’esmentat 11-S han tingut, en aquestes sèries històriques, una incidència molt negativa en la xifra de viatges internacionals, però a curt-mig termini. A llarg termini el creixement fins ara ha estat continuat i molt significatiu.

Ateses les dimensions històriques i les incerteses de la conjuntura actual es fa difícil, a partir d’ara, preveure com serà l’evolució a llarg termini. Hi ha economistes que parlen de l’efecte rebot que pot fer que l’economia, després d’una caiguda radical de l’activitat torni a pujar en forma de “V” quan l’emergència sanitària se superi. És la visió optimista que minimitza, si més no en l’àmbit turístic, l’impacte de la crisi en el consum i del canvi en l’ordre de prioritats. D’altres, però parlen de recuperació en forma de “U”, amb un període de crisi més prolongat (2). Els més pessimistes parlen d’un escenari de llarga i dura recessió. El que sí que sembla clar és que la sortida de la crisi, com diu el professor Joan Torrent, requerirà combinar intel·ligència humana, artificial i econòmica (3).

Certament, bona part de les pràctiques que han resultat exitoses per combatre la pandèmia, han combinat aquests elements, tot i que reneix amb força el debat associat sobre llibertat i control en les societats modernes (4). Però aquest, ja serà un altre debat.


Referències:

  1. Attali, J. (2020). ¿Qué va a nacer?. La Vanguardia, 23/03/20. Disponible a: https://www.lavanguardia.com/internacional/20200323/4840598675/que-va-a-nacer.html
  2. Lladós, J. (2020). “El crash pandèmic”. Blog d’Economía y Empresa (UOC). Disponible a: http://economia-empresa.blogs.uoc.edu/es/el-crash-pandemico/
  3. Entrevista a Joan Torrent (2020). Blog d’Economía y Empresa (UOC). Disponible a: https://www.uoc.edu/portal/es/news/entrevistes/2020/014-joan-torrent.html
  4. Han, B-Ch. (2020). “Emergencia viral y el mundo de mañana”. ElPan ís, 22/3/20. Disponible a: https://elpais.com/ideas/2020-03-21/la-emergencia-viral-y-el-mundo-de-manana-byung-chul-han-el-filosofo-surcoreano-que-piensa-desde-berlin.html

Sobre l'autor

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Investigador del grup de recerca en Turisme de la UOC, NOUTUR. Director de Oikonomics, Revista d'Economia, Empresa i Societat de la UOC. Autor del llibre “Turismo justo, globalización y TIC” (2009) i, amb Luis de Borja, “El nuevo paradigma de la intermediación turística” (2009).
Etiquetes

Comentaris

Deixa un comentari