Efectes de la COVID-19 en el mercat laboral des d’una perspectiva de gènere

Aquest article ha estat escrit per Josefa Pestaña Moral, estudiant del Màster Universitari en Turisme Sostenible i TIC, com a resultat d’una activitat realitzada en l’assignatura de Turisme Inclusiu del mateix màster. El treball pretén visibilitzar les conseqüències de la pandèmia de la COVID-19 al mercat laboral del turisme, un sector altament feminitzat

La pandèmia de la COVID-19 ha colpejat al sector turístic d’una manera inimaginable, la necessitat de distanciament social per evitar la propagació dels contagis ha portat els governs de tot el món a prendre mesures tan extremes com el confinament de les persones i la clausura de fronteres. Com a conseqüència, el sector turístic s’ha vist forçat al tancament temporal, el que ha suposat que s’eliminin milers de llocs de treball que segons certes projeccions seran difícils de recuperar.

L’impacte provocat per la pandèmia en el turisme i en el seu nivell d’ocupació laboral no ha afectat de la mateixa manera a homes i dones. El turisme és un sector altament feminitzat (l’OMT indica que el 54% dels llocs en turisme a escala mundial són ocupats per dones) en el qual les condicions laborals i econòmiques de les dones són notablement pitjors que les dels homes que treballen en aquesta activitat. Elles són majoria però ocupen els llocs amb menor qualificació i responsabilitat i, per tant, de menor remuneració. En aquest context i com veurem, les dones són un dels col·lectius més afectats per les conseqüències socioeconòmiques de la COVID-19.

Una primera aproximació als efectes econòmics derivats d’aquesta crisi pel que fa al turisme ens mostren que des d’un punt de vista global, i segons dades de l’OMT, durant el primer trimestre del 2020 el turisme internacional va caure un 22%, el que suposa la pèrdua de gairebé 80.000 milions de dòlars en ingressos. Les previsions que fa aquest organisme per al conjunt de l’any auguren que el turisme internacional baixarà entre un 58% i un 78%, convertint-se el 2020 en l’any amb pitjors dades des de 1950. Això suposaria la pèrdua d’entre 910.000 i 1,2 bilions de dòlars en ingressos per turisme i la supressió d’entre 100 i 120 milions d’ocupacions en el sector.

Pel que fa al nostre país, l’activitat turística a Espanya va caure un 98% a 31 de març afectant 110.500 llocs de treball, segons dades d’Exceltur. Per la seva banda, Turespaña revela que les afiliacions a la Seguretat Social dins el sector turístic van disminuir en el mes d’abril un 12,5% respecte al mateix període de 2019, el que ha suposat la pèrdua de 312.933 llocs de treball, que al seu torn suposen gairebé la meitat dels llocs perduts en el total de l’economia espanyola en aquest mes.

Situació del mercat laboral turístic a Espanya durant el primer trimestre del 2020

Segons dades despreses de l’Enquesta de Població Activa realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística

Des d’un punt de vista global el mercat laboral, en el primer trimestre del 2020 s’aprecia una lleugera desacceleració en el ritme de creació d’ocupació: des de l’any 2013 l’atur ha baixat en el primer trimestre una mitjana d’1,77% respecte a l’any anterior, el 2020 la baixada és de només un 0,29% respecte al 2019. Això vol dir que la pausada recuperació que estava experimentant el nostre país des de la crisi de 2008, s’alenteix i es preveu el començament d’un nou període de recessió econòmica, tot i que no hem arribat a recuperar-nos de l’última: la taxa d’atur en el primer trimestre del 2008 va ser de 9,60%, molt inferior al 14,41% del mateix període de 2020.

Des d’una perspectiva de gènere del mercat laboral, les dones pateixen taxes més altes d’atur (16,24%) i menors taxes d’activitat (53,03%) enfront dels homes (12,79% i 63,63% respectivament), sent aquesta una tendència que es manté al llarg dels anys. El que confirma, per tant, que la situació laboral de les dones des d’un punt de vista global és molt més precària que la dels homes, sent això una conseqüència que les ocupacions temporals i / o amb jornada parcial siguin ocupats majoritàriament per dones.

Fent una comparativa entre sexes del sector turístic espanyol, es revela que són elles les que estan més representades en les branques d’Allotjament (2,3%) i Serveis de Menjars i Begudes (6,8%) que els homes (1,49% i 5,8% respectivament). Un dels llocs més feminitzats dins de la branca d’Allotjament és el de cambrera de pisos, aquest col·lectiu autodenominat les Kellys, s’han organitzat per reivindicar, entre altres, la no externalització i subcontractació del servei de pisos en els hotels que pateixen des de fa anys i que les ha portat a la precarietat absoluta.

Tornant al sector turístic, les tendències des de 2013 tant en la taxa de persones ocupades com en la de parades, han anat encaminades lentament, i amb alguns alts i baixos, cap a la recuperació després de la crisi de 2008. Tendències que es trenquen en 2019 i continuen en el primer trimestre de 2020 per la crisi de COVID-19.

Les dades que llança la taxa d’ocupats ens mostren que:

• En l’activitat d’Allotjament la taxa en aquest primer trimestre es manté igual a la de 2019 i 2018 (1,8%) per al mateix període, confirmant-se la disposició de no creixement d’aquesta activitat.
• En l’activitat de Serveis de Menjars i Begudes, es registra una baixada de 0,1% de persones ocupades en 2019 i 2020, el que presenta una lleugera destrucció d’ocupació en aquesta activitat.

La taxa d’atur ens indica que és l’activitat d’Hostaleria la més afectada en aquest sector a 2020: un 11,30% dones i un 9,20% homes s’han quedat sense feina.

Des d’una perspectiva històrica, el sector turístic va ser un dels sectors que millor va aguantar la crisi econòmica de 2008, servint com a motor de recuperació de l’economia de país. Algunes dades ho demostren: segons dades de Frontur, el 2007, abans que la crisi ens colpegés de ple, ens van visitar un total de 58,7 milions de turistes el que va deixar al nostre país al voltant de 42.000 milions d’euros. Si bé 2008 i 2009 van registrar baixades d’un 2,5% i un 8,8% respectivament, la resta d’anys es van registrar pujades, arribant als 83.700.000 de turistes el 2019, el que va suposar per a la nostra economia un ingrés de més de 92.000 milions d’euros. Es confirma d’aquesta manera la gran aportació de l’activitat turística al total de l’economia del nostre país al llarg d’aquests anys.

Prenent com a referència la ja esmentada crisi econòmica, el que les dades estadístiques mostren és que la tendència en les taxes de persones ocupades en el sector van anar cap al creixement cada any fins al 2019, excepte alguns alts i baixos. En 2019 aquesta tendència canvia, es frena i continua baixant el 2020 a causa dels efectes negatius de la pandèmia de COVID-19 en el turisme. La desagregació per sexes d’aquestes tendències es poden veure reflectides en les següents gràfiques, que demostren l’alt grau d’ocupació femenina del sector.

D’altra banda, la temporalitat pròpia del turisme i les reformes laborals dutes a terme en els últims deu anys al nostre país han tingut conseqüències nefastes en termes de condicions laborals. La facilitat de les empreses, i especialment de les turístiques, per externalitzar i subcontractar serveis, i l’ús massiu de contractes temporals i a temps parcial han portat a la precarietat laboral al sector. Per tant, atès que el sector turístic està altament feminitzat qui més estan patint aquestes conseqüències són les dones, i seran elles les més perjudicades per la pandèmia de COVID-19.

Des d’una perspectiva territorial, les comunitats autònomes que destaquen per la seva taxa d’ocupats en aquest primer trimestre al sector turístic són Andalusia i Catalunya. Si bé cal tenir en compte que l’EPA no dóna la possibilitat de desagregar les dades de persones ocupades per comunitat autònoma i la branca d’Hostaleria (I), que en el cas que ens ocupa integra les activitats de Serveis d’Allotjament i Serveis de menjars i Begudes, sinó per l’agregació de diverses branques d’activitat (G+H +i: Comerç a l’engròs i al detall, reparació de vehicles de motor i motocicletes; transport i emmagatzematge; hostaleria) per la qual cosa les dades inclouen llocs de moltes altres activitats que no tenen res a veure amb el sector turístic. Tampoc és possible desagregar les dades de persones aturades per sector, pel que són generals per comunitat. Tenint en compte això, les dades indiquen que Catalunya (442.400 dones i 539.400 homes) i Andalusia (412.400 dones i 558.100 homes) tenen nivells similars d’ocupació en els quals són majoria els homes en aquest primer trimestre i dins del sector serveis, sent aquesta la tònica general que s’aprecia des de 2008 i que es mostren en els gràfics següents.

Les taxes d’atur més altes de manera general les posseeix Andalusia amb un total de 25,22% de dones i un 17,92% d’homes aturats en 2020, tendència que es repeteix al llarg dels anys i també a Catalunya i al conjunt del país. Tot això no ve sinó a confirmar que, tot i dins del sector serveis, les dones tenen majors nivells d’atur i menors taxes d’activitat pel que fa als homes, com ja s’ha posat de manifest anteriorment.

Tendències futures en el sector turístic espanyol

Exceltur calcula un descens del PIB turístic en un 32,4% per a aquest 2020 el que suposa la pèrdua de gairebé 55.000 milions d’euros; el que comportarà una massiva destrucció d’ocupació en el sector, especialment de menor qualificació i responsabilitat, és a dir, llocs d’ocupació que eminentment són ocupats per dones. Tendència que confirma el Banc d’Espanya en el seu Informe Anual de 2019 publicat el passat 30 de juny, en què indica que els sectors més damnificats per aquesta pandèmia “tenen un pes relativament elevat en el nostre país i donen treball a una major proporció de dones“.

Territorialment, les dades revelen que actualment Andalusia és la comunitat que més s’està veient afectada per la pandèmia pel que fa a l’augment de l’atur femení en el sector turístic, encara que tenint en compte la tendència de desacceleració registrada en el trimestre, previsiblement serà Catalunya la que la segueixi o fins i tot la superi en els següents mesos.

Implicacions de la COVID-19 per a la dona

Definitivament el sector turístic està sent un dels sectors més afectats per la COVID-19 i que les dones són les principals perjudicades en termes laborals, ja que suposen un gran percentatge de la força de treball de sector. Això sumat al fet que la bretxa salarial és un fet en tots els sectors laborals, es posa en relleu les desigualtats laborals i econòmiques existents entre homes i dones, que es veuran augmentades una vegada que l’emergència sanitària deixi pas a la recuperació econòmica. Sembla ser, doncs, que les conseqüències d’aquesta pandèmia comportaran un increment dels desequilibris socioeconòmics però també en la bretxa de gènere.  

Referènciess:

Asociación las Kellys: https://laskellys.wordpress.com/

Banco de España (2020). Informe Anual 2019: https://www.bde.es/bde/es/secciones/informes/Publicaciones_an/Informe_anual/

Cañada, E. (2016). Externalización del trabajo en hoteles. Impactos en los departamentos de pisos. Alba Sud. Investigación y comunicación para el desarrollo. Colección Turismos: http://www.albasud.org/publ/docs/74.pdf

CEOE (2018). Balance de las últimas reformas laborales: http://www.cec-comercio.com/wp-content/uploads/2014/04/Balance-de-las-u%CC%81ltimas-reformas-laborales.pdf

Council on Foreing Relations (CFR) (2020). Women this week: The gendered effects of COVID-19: https://www.cfr.org/blog/women-week-gendered-effects-covid-19

Exceltur (2018). Estudio sobre el empleo en el sector turístico español: https://www.exceltur.org/wp-content/uploads/2018/04/ESTUDIO-EMPLEO-SECTOR-TURISTICO-EXCELTUR.pdf

Exceltur (2020). Impacto Coronavirus: https://www.exceltur.org/wp-content/uploads/2020/04/Impacto-Coronavirus-EXCELTUR-territorializados-20200331.pdf

INE (2020). Instituto Nacional de Estadística: https://www.ine.es/index.htm

Ledo, S. (2020). España cierra 2019 con 83,7 millones de turistas, un 1,1% más. El Periódico: https://www.elperiodico.com/es/economia/20200203/espana-cierra-2019-record-turistas-837-millones-7833418

Martínez Abascal, E. (2014). Datos de Turismo en España: cómo y cuánto nos ha afectado la crisis. Economía para todos. Blog Network. IESE Business School. University of Navarra: https://blog.iese.edu/martinezabascal/2014/02/06/datos-de-turismo-en-espana-como-ha-afectado-la-crisis/

Moreno Alarcón, D., y Cañada Mullor, E. (2018). Informes en contraste. 04 Turismo Responsable. Dimensiones de género del trabajo turístico. Alba Sud Editorial (Serie Informes en Contraste, núm. 4): http://www.albasud.org/publ/docs/81.pdf

Naciones Unidas (NU)  (2020). Policy brief: The impact of COVID-19 on women: https://unsdg.un.org/sites/default/files/2020-04/Policy-Brief-on-COVID-Impact-on-Women.pdf

ONU Mujeres (2020). Atender las necesidades y liderazgo de las mujeres fortalecerá la respuestas ante el COVID19: https://www.unwomen.org/es/news/stories/2020/3/news-womens-needs-and-leadership-in-covid-19-response

Segovia Pérez, M., y Figueroa Domecq, C. (2018). Mercado laboral y género en turismo. En Segovia Pérez, M., y Fiegoroa Domecq, C. (2018). Turismo y Género. Las perspectiva inclusiva en la gestión turística. Barcelona: UOC.

Sigüenza, M.C., Brotons, M., y Huete, R. (2013). The evolution of gender inequality in tourism employment in Spain. ROTUR, Revista de Ocio y Turismo, 6, 182-200: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4627648

Torrey, S. (2020). Women are disproportionately impacted by the economic fallout of COVID-19. Fastcompany: https://www.fastcompany.com/90488089/women-are-disproportionately-impacted-by-covid-19

Turespaña (2020). Instituto de Turismo de España: https://tourspain.es/es-es/ConocimientoTuristico/Paginas/EstadisticasConocimientoTuristico.aspx

UNWTO (2020). Barómetro OMT del Turismo Mundial, mayo 2020 – Con especial enfoque en el impacto de la COVID-19: https://www.e-unwto.org/doi/pdf/10.18111/9789284421954

Vanguardia, La (2020). La afiliación del turismo se hunde un 13%: https://www.lavanguardia.com/economia/20200627/481964653824/afiliacion-turismo-se-hunde-13-por-ciento.html?utm_term=botones_sociales_app&utm_source=social-otros&utm_medium=social