Sabem realment què són els diners?

ECONOMIA – Article publicat a elCugatenc a 4 de Juliol de 2016.


Tot i que els diners formen part de la vida quotidiana, acostumen a romandre en el nostre inconscient. Poques vegades ens parem a pensar què són, què representen, com es creen o què els dóna valor.


Els diners han estat una de les innovacions més importants i avantatjoses de les societats humanes. Sense els diners seria impossible concebre els nivells d’eficiència de les nostres economies i del nostre patró de benestar. Sense els diners, una societat hauria de recórrer sistemàticament al troc d’uns béns per uns altres a nivell individual i, òbviament, hauria de donar-se una coincidència recíproca dels desitjos de les parts que participessin en tot intercanvi econòmic.

Els diners són un instrument que facilita l’intercanvi de béns i serveis, així com l’especialització econòmica i la divisió del treball. En aquest sentit, els diners contribueixen a l’eficiència global d’una economia i, en general, d’una societat. Les societats contemporànies serien clarament inviables i inconcebibles sense els diners.

Però, sabem què són i què representen realment els diners? Sabem com es creen i què els dóna valor? Som conscients que l’eficiència excessiva que fomenten els diners és potser la gran desencadenant de l’actual insostenibilitat planetària?

La major part dels problemes associats als diners, entesos aquests en la seva accepció més capitalista, han estat magistralment exposats per diversos economistes, entre els quals m’agradaria destacar Silvio Gesel, Helmut Creutz, Margrit Kennedy i Bernard Lietaer.

En la majoria de les ocasions en què es tracta de definir què són els diners, els autors es limiten a definir-ne les seves funcions específiques, que no són altres que:

– Mitjà de canvi: els diners faciliten l’intercanvi de béns i serveis en el mercat.

– Unitat de compte: els diners permeten mesurar el valor de les coses i fixar els preus.

– Reserva de valor: els diners permeten acumular o atresorar per a futures necessitats, sense l’obligació d’emprar-los en el mateix moment.

“Els diners generen una escalada acumulativa que és suportada pels tipus d’interès i l’interès compost”

No obstant, l’essència dels diners, vinculada a la seva naturalesa originària, està relacionada amb la primera de les tres funcions, la de mitjà de canvi. En el moment en què preval la funció de reserva de valor, els diners generen una escalada acumulativa que és suportada pels tipus d’interès i l’interès compost.

Segons Bernard Lietaer, qualsevol tipus de diners representen un acord entre els integrants d’una comunitat de persones per a emprar quelcom com a símbol de valor i com a mitjà per a realitzar intercanvis de béns i serveis. Els diners són un instrument amb el qual, quan de forma generalitzada es converteix en un fi en sí mateix, les societats emmalalteixen moralment, donant lloc a importants injustícies socials, a la distribució desigual de les càrregues econòmiques, socials i ambientals, a actituds insolidàries generalitzades entre els ciutadans, i a la despersonalització de les relacions humanes, entre d’altres.

El mateix Bernard Lietaer afirma que els diners són un desig congelat, donat que un bitllet pot simbolitzar diferents coses per a cada persona: per a una poden ser unes sabates, per a una altra un sopar, i per a una altra simplement pot representar tranquil·litat. En qualsevol cas, el bitllet encara no és el desig fet realitat, sinó en potència o congelat.

“Es diu que els diners són confiança i fe al mateix temps, donat que la seva recepció a canvi d’un bé o d’un servei implica que es té confiança que aquell bitllet podrà ser canviat més tard”

Durant molt de temps el valor dels diners consistia en una representació de l’or. Cada bitllet simbolitzava una determinada quantitat d’or que el Banc Central de cada país tenia en reserva. Això va ser així durant segles, fins a que fa unes dècades es va posar al descobert que no existien realment aquestes reserves d’or que suportaven els bitllets en circulació. Per aquest motiu, en l’actualitat es diu que els diners són confiança i fe al mateix temps, donat que la seva recepció a canvi d’un bé o d’un servei implica que es té confiança que aquell bitllet podrà ser canviat més tard per un altre bé o servei.

Els diners són sovint considerats com un instrument de canvi neutre: es pressuposa que no influeixen en la naturalesa dels intercanvis, ni en l’horitzó temporal de les inversions realitzades, ni en les relacions entre la gent que els utilitza. Des dels treballs d’Adam Smith, aquestes hipòtesis s’han integrat de manera implícita en la teoria econòmica.

Malauradament, res més lluny de la realitat. Els diners han deixat de ser un instrument d’intercanvi, promotor de prosperitat, per a convertir-se en una finalitat universal de la qual depèn la població per a configurar la seva qualitat de vida i satisfer les seves necessitats i desitjos. D’instrument al servei de les persones, a esclavitzador de les persones. Aquest és el canvi de destí que han patit els diners. Totalment incoherent, oi? Així ens va!


August CorronsAUGUST CORRONS

Professors dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


About Economía y Empresa

Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) /

Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *