Reptes econòmics de la intel·ligència artificial

JOAN TORRENT-SELLENS

ECONOMIA – 23 de setembre de 2019



Revolucions industrials, cicles i paradigmes

A partir de la investigació sobre les revolucions industrials, és a dir, el conjunt de canvis disruptius a la tecnologia (tecnologies d’utilitat general) i a l’estructura econòmica (paradigmes tecno-econòmics o cicles econòmics de llarga durada) que s’interconnecten amb canvis socials i cultural de primer ordre, els economistes hem extret una lliçó significativa.

En cadascuna de les tres revolucions industrials que hi ha hagut fins al moment, un factor o un conjunt de factors productius es consoliden com a fonts del creixement econòmic, el canvi competencial del treball i l’estructura social. Aquests factors no són mai la tecnologia sobre la qual se sustenta el canvi econòmic. Per exemple, a la primera o a la segona revolució industrial parlem d’economia industrial (fabril), en lloc de l’economia de la màquina de vapor o de l’electricitat. De la mateixa manera, a la tercera revolució industrial parlem d’economia de la informació o del coneixement, en lloc d’economia de les TIC o d’economia digital.

En tots tres casos la tecnologia ha determinat millores d’eficiència (productivitat total dels factors) i, fins i tot, l’aparició de nous sectors d’activitat. Però, l’efecte multiplicador, la generació de nous factors d’eficiència del sistema econòmic, s’assoleix quan els béns i serveis generats per la nova onada tecnològica són emprats per la resta d’activitats econòmiques, i interaccionen amb els factors productius, els models de negoci, les estructures de mercat i l’organització de l’economia.

Estem a les portes d’una 4a revolució industrial?

Ja fa ben bé un parell d’anys que els mitjans de comunicació parlen de la quarta revolució industrial. Segons aquests mitjans, que citen informes o estudis de consultories internacionals, estem a les portes d’una nova revolució industrial. Sobre la base de la primera onada digital,  la de les TIC i de l’Internet no interactiu, la intel·ligència artificial (IA), les dades massives, la computació al núvol, la impressió 3D, Internet de les coses, les xarxes socials i professionals, i les plataformes col·laboratives, entre altres, estarien generant canvis econòmics de primer ordre combinats amb canvis socials i culturals que redefinirien l’articulació de les societats. Amb tot i això, avui encara no disposem de cap investigació acadèmica que demostri l’adveniment d’aquesta quarta revolució industrial. Entre altres coses, perquè una revolució industrial és un concepte molt gruixut que necessita un notable recorregut temporal per a posar-se de manifest.  Comencem a tenir evidència del poder transformador de la IA, però els seus efectes encara són parcials, i només expliquen parcialment la transformació econòmica.


Tecnologies d’utilitat general, cicles, paradigmes i revolucions industrials
Font: Elaboració pròpia

En aquest context, si la IA es pot convertir en la tecnologia bàsica, la base material, de la quarta revolució industrial, quin serà el seu factor/s productiu/s clau/s? Quin serà l’input/s bàsic/s que expliqui/n els avenços de productivitat, el creixement econòmic, els canvis competencials del treball i l’estructura social? Encara és molt aviat per a respondre a aquesta pregunta fonamental.

Els efectes econòmics i socials de la IA encara estan en un estat molt embrionari, però la investigació sobre la IA ja ens posa de manifest que caminem cap a la consolidació d’una nova tecnologia d’utilitat general, que avancem cap a la construcció d’una nova fase històrica dins del procés general de digitalització. Només amb el temps serem capaços de respondre com aquesta nova tecnologia d’utilitat general: 1) interacciona amb la resta de l’economia, determina nous factors de productivitat i genera un nou cicle econòmic de llarga durada; i 2) interacciona amb l’estructura social i la cultura confegint una quarta revolució industrial.

La intel·ligència artificial com a font d’eficiència i treball

Ja fa temps que la investigació econòmica ha contrastat clars efectes positius dels processos d’automatització, en especial de la densitat robòtica, sobre la productivitat i el creixement econòmic agregat de molts països. Al mateix temps, també s’ha posat en relleu que els processos d’automatització i de digitalització cada vegada serien menys importants per a crear i més importants per a desplaçar llocs de treball en el llarg termini. Amb tot, aquesta evidència utilitza o bé dades de densitat robòtica (robots per treballadors o per hora treballada) amb independència dels usos de la IA per part dels robots, o bé s’obté indirectament a través de l’anàlisi de la productivitat total dels factors.

Així doncs, encara no disposem d’investigació específica sobre com els tres àmbits de la IA (robòtica, sistemes simbòlics i sistemes d’aprenentatge) incideixen sobre la productivitat i el treball. A aquesta mancança de dades i d’investigació específica sobre la IA, cal afegir-hi una paradoxa addicional: la caiguda de la productivitat agregada a la majoria d’economies del món durant l’última dècada. Així doncs, en l’actualitat els economistes tenim plantejada una important pregunta: perquè la segona onada de la digitalització, que comprèn un ampli conjunt de tecnologies disruptives i convergents, encara no trasllada efectes positius sobre la productivitat i el treball?

Una primera línia argumental de resposta està vinculada amb l’experiència passada. En particular, podem inferir que el conjunt d’efectes de la IA sobre la productivitat i el treball no es generalitzaran fins que es materialitzin noves onades d’innovació relacionada. S’estan començant a observar relacions de complementarietat entre la IA i la inversió i la innovació en actius intangibles, com el re-disseny dels processos de negoci, la innovació de producte, els canvis organitzatius o les noves habilitats i competències dels treballadors. Però, en general, aquests actius intangibles es mesuren incorrectament i acaben per generar un problema de mala mètrica de la productivitat.

De fet, és precisament aquest endarreriment el que ens permet ser optimistes. Amb tota la precaució que cal a l’hora de fer previsions econòmiques per al futur, tot sembla indicar que els febles i parcials efectes de la IA sobre el conjunt de l’activitat econòmica milloraran a mesura que aquesta tecnologia, i especialment el seu conjunt d’inversions i d’innovacions complementàries, es vagin difonent.

Previsions per al futur

Dues raons pràctiques i de negoci per l’optimisme. En primer lloc, perquè els incentius són elevats. Empresaris, gerents, treballadors i usuaris tenen a la seva disposició una tecnologia que va estenent els seus usos i disminuint preus amb una aplicabilitat creixent per a aprendre a reconèixer objectes, entendre el llenguatge humà, parlar, fer prediccions precises, resoldre problemes o interactuar amb l’entorn amb més destresa i mobilitat.

I, en segon lloc, perquè les aplicacions específiques dels sistemes intel·ligents d’aprenentatge acabaran per generar fortes relacions de complementarietat amb actius intangibles de tota mena, en especial amb el treball cognitiu no rutinari i amb competències de creativitat i de comunicació. Si ens guiem pel que va succeir durant la primera onada de la digitalització, la valoració dels actius intangibles complementaris a la inversió directa en equipaments de computació (ordinadors) va ser deu vegades més gran. Res fa pensar que, en el cas dels sistemes intel·ligents d’aprenentatge, ens movem en valors inferiors.


Evolució de la productivitat (PIB hora treballada). 1970-2017
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’EU-KLEMS.

*Joan Torrent-Sellens és Catedràtic d’Economia i Director del Grup d’Investigació Interdisciplinària sobre les TIC (i2TIC) als Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada