Repensant l’ensenyament de l’economia a la Universitat

9 novembre, 2016

ECONOMIA – A 9 de Novembre de 2016.


En ple desplegament del Grau en Economia es posen a debat quins han de ser els pilars de l’ensenyament en l’economia a la universitat. Aquest tema ha recuperat la seva actualitat en els darrers anys a partir de la crítica expressada per diversos col·lectius d’estudiants reclamant una major pluralitat en els plans d’estudi d’aquest àmbit de coneixement.


En la seva cinquena edició, la Revista Oikonomics dedica el seu dossier a un tema d’especial rellevància com és la reflexió sobre l’ensenyament de l’economia a la universitat.

economia jornadaI és que la crisi econòmica ha intensificat les veus crítiques procedents de diversos col·lectius d’estudiants i de professors que estan plantejant la necessitat d’una formació econòmica més plural alhora que amb un enfocament interdisciplinar.

En el marc de la segona jornada organitzada per l’Àrea d’Economia dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya, tres professors del Grau d’Economia van plantejar el seu punt de vista per a crear un posterior debat sobre el tema. Us fem un petit resum de les seves intervencions i us convidem a deixar un comentari si ho considereu pertinent.


Josep_Llados

DR. JOSEP LLADÓS

Professor agregat dels Estudis d’Economia i Empresa

Planteja la seva intervenció en els següents conceptes principals:

  • Marginalisme: reivindicar la ciència econòmica mitjançant una major sofisticació formal. Idea que es reactiva als 70 amb el neoclassisme i l’argument de la maximització de la utilitat marginal dels agents i el mercat com a gran generador d’equilibri.

Limitació de les expectatives. El marginalisme creix en una època de liberalisme sota un discurs basat en paràmetres que busquen millores (marginals) de l’estoc de coneixement existent. En canvi es penalitza el coneixement trencador i interdisciplinar ja que acaba amb el desenvolupament empíric assolit.

Rol marginal de la ciència econòmica. Hi ha desenvolupaments teòrics que intenten explicar la realitat econòmica però sempre sobre la base existent ja que s’entén que es basa en models amb reconeixement científic. Reproduïm mateixos escenaris, fràgils, amb variacions.

  • Neutralitat: La neutralitat de l’economia és un mite ja que sempre incloem en la ciència els valors. L’economia és una ciència social, i qualsevol investigador en ciència social, quan observa, contamina, ja que analitza i interpreta. Això no és negatiu però és important veure que no estem parlant d’una ciència exacte.

Oblidem els fonaments morals de l’economia. L’objecte és la finalitat dels nostres actes, por ser social, col·lectiva, personal, privativa…

El valor d’ús d’un economista és baix, ja que som incapaços d’explicar el que succeeix a partir de proposicions que no siguin del tot evidents.

  • Patim l’absència de rendició de comptes i de bons models de referència:

No s’avaluen les diagnosis, no es reconeixen els fracassos ni s’avança a partir de l’anàlisi dels errors.

Ni en l’àmbit de la comunicació, ni de la responsabilitat pública es veu un reconeixement de mèrits.

Nosaltres busquem l’equilibri entre eficiència i equitat.


Albert Puig

DR. ALBERT PUIG

Director del Màster en Anàlisi de l’entorn econòmic

L’ensenyament de l’economia avui: de l’escola bressol a l’escola de negocis

Explicar com l’hegemonia del model neoclàssic ha afectat la professió de l’economista, l’ensenyament de l’economia a les universitats i, en general, a la transmissió de coneixements d’economia a la societat.

Exemple: l’Institut d’Estudis Financers (del patronat del qual en formen part les principals entitats bancaries) subministra formació de forma gratuïta en economia i finances a les escoles de Catalunya. El professorat són empleats i jubilats de banca. Realment la Generalitat no té millor manera d’ensenyar economia i finances?

El què anomenem model neoclàssic és el resultat d’introduir als treballs dels clàssics del segle XVIII (Adam Smith, David Ricardo,…) les aportacions dels autors marginalistes del segle XIX. Per tant, en la seva base estan els treballs dels clàssics del XVIII i, conseqüentment es contemporani amb la Revolució industrial i la consolidació del capitalisme. Això fa que la nova classe dominant del sistema, la burgesia,  es faci amb el poder polític i estimuli la creació d’una teoria econòmica ajustada als seus interessos, i per tant al poder. D’aquesta manera, la teoria neoclàssica no explica el capitalisme sinó que el justifica.

La ciència econòmica tracta de respondre preguntes essencials sobre la vida i per tant ho fa sempre des de la subjectivitat, l’ètica i els valors morals. L’ètica del model neoclàssic penja dels seus supòsits com que el benefici individual porta el benefici col·lectiu, que hi ha un mercat que ajusta l’oferta i la demanda, etc. Aquests supòsits justifiquen determinants comportaments dels agents, com l’egoisme i l’individualisme, transmetent que cada un és responsable i que la col·lectivitat és menys rellevant. Així pot justificar polítiques d’austeritat com les actuals a Europa o d’anteriors com la de Reagan o Tatcher. El conjunt d’argumentacions matemàtiques serveixen per a fer veure que darrera les teories neoclàssiques no hi ha ni plantejaments ètics ni reflexions morals.

El control tant dels sectors polítics, universitaris o mitjans de comunicació fa que, juntament amb el suport del poder, es puguin mantenir les teories neoclàssiques i fins i tot que certs tecnòcrates tinguin un accés abusiu en la presa de decisions. Decisions i prediccions que a més s’han demostrat falses i que no han servit per solucionar crisis com l’actual, models que no han explicat ni predit. La professió d’economia per tant ha de recuperar molta humilitat i molta modèstia i no abusar del mètode matemàtic per solucionar problemes econòmics que necessiten ser estudiats considerant l’entorn social, polític, cultural,…

Hi ha dues tendències importants en l’ensenyament de l’economia. Per un costat la reducció dels continguts en economia en les titulacions relatives a la gestió empresarial (a banda de la cada vegada major presència en alts càrrecs de les empreses de persones que no venen dels estudis d’economia sinó per exemple d’enginyeries). La segona tendència és la manca de pluralitat en l’ensenyament de l’Economia, pluralitat necessària si de veritat ens creiem que en els processos formatius de les nostres titulacions hem de potenciar l’esperit crític dels nostres estudiants o hem de orientar-los cap a pràctiques professionals ètiques i responsables.

De cara al futur sembla difícil que això canviï, tot i que en el nostre cas, dins dels marges existents, hem estat sensibles als debats actuals.


Joant Torrent - Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya

DR. JOAN TORRENT

Professor agregat dels Estudis d’Economia i Empresa

L’economia és una ciència social i per tant intenta estudiar el comportament humà, que és dinàmic i complex i per tant difícilment explicable amb un paradigma. L’economia per tant ha de ser plural i no podem esperar que el pensament neoclàssic sigui capaç d’encertar sempre el comportament de l’economia.

Cal diferenciar, economia científica o acadèmica de la mediàtica, sempre sota més pressions.

La paraula clau per entendre l’economia és el valor, la seva explicació i la seva distribució.

És evident que l’economia és plural i explicar-la des d’un eix únic no és fidel a la realitat, però cal demanar-se perquè aquesta pluralitat no entra en les aules, i a més la disminució de crèdits en els nous graus no ajuda a què així sigui. Tampoc ho fa la rellevància de les escoles de negoci sobre els graus pròpiament econòmics.

Els models i les matemàtiques sí poden explicar l’economia. El problema són els supòsits prefixats. Però la relaxació dels models han permès que siguin cada vegada més fidels a la realitat. Si el nucli central de l’economia ha durat 200 anys és perquè part de la interpretació neoclàssica de la realitat ha de ser correcte. Altra cosa és l’ús de les interpretacions per part de l’economia mediàtica.

Els economistes sí sabem preveure les crisis, de fet la teoria dels cicles de Kondratiev, Kitchin o Juglar ho estudia des del segle XIX. Sabem que el capitalisme te una institució bàsica que és el mercat, que assigna bé però distribueix malament. Sabem que és cíclic i que les crisis existeixen. Elements com la corrupció o la cobdícia, nucli de les crisis en els cicles, i és quelcom que psicòlegs o sociòlegs també haurien de preveure, i ningú els acusa de no haver-ho previst. És a dir, abans de valorar com es gestiona i reparteix el valor, cal estudiar com són les persones en la seva intervenció econòmica, i això pertany a la nostra disciplina però també a d’altres.

Molts dels problemes econòmics generats per la crisis tenen a veure amb la relaxació dels supòsits clàssics. El problema financer no és perquè hi hagi molts bancs, sinó perquè n’hi ha pocs, són opacs i per què no es compleixen els criteris d’assignació de la competència perfecta. Ha estat la primera crisi de la globalització, ens falta aparell per descriure els efectes de la globalització i tenim problemes disciplinaris per entendre-la.

En quant als reptes futurs, l’economia corre el risc de convertir-se en una “comodity”. Deixem treballar a l’economia científica i acadèmica i anem avançant i polint errors. Valorem-nos. Tenim una oportunitat com a disciplina, que és que estem en una època en que estan passant una sèrie de fets que els economistes som els que les podem explicar: nous processos d’intercanvi, nous comportaments… Per abordar la pluralitat de comportaments, el mètode, a través de la resolució dels problemes, és bo, i que cadascú des de la seva orientació intenti donar-ne solucions.


(Visited 41 times, 1 visits today)
Autor / Autora
És professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Doctor en Economia per la UOC.
Comentaris
Oriol Fàbregas Pujol10 novembre, 2016 a les 6:52 pm

Agraeixo que dediqueu espai i temps en discernir sobre els fonaments de la ciència econòmica i el seu ensenyament. La retroalimentació o replantejament d’un sistema i la seva concepció dinàmica són fonamentals per a la seva salud i el bé de tots.

Us animo a seguir investigant i sobretot, vosaltres que en sabeu, teniu el deure de difondre les idees crítiques amb el sistema ja que és l’única manera que la majoria fem presa de conciència i en darrer terme, fem camí cap a una societat més justa.

Respon
    Pau16 desembre, 2016 a les 12:12 pm

    Gràcies Oriol.

    Respon
Deixa un comentari