Del fordisme al capitalisme cognitiu: un veritable canvi de paradigma?

ECONOMIA – Article publicat a 7 de Juny de 2018.



Res és especialment difícil si ho divideixes en petits treballs.

Henry Ford (1863-1947)


Llegim a la premsa que progressivament Barcelona i la seva àrea metropolitana s’està transformant en un pool de companyies tecnològiques, llegim també que el districte del 22@ poc a poc va emplenant-se de companyies multinacionals intensives en l’ús del coneixementque decideixen posar la seu europea a la ciutat o que opten per posar-hi centres especialitzats. Així, d’aquesta forma, al llarg dels darrers mesos ha sortit publicat que una filial de Facebook s’instal·la a la Torre Glòries amb l’objectiu de combatre les fakenews, o que Microsoft ha decidit obrir el primer laboratori quàntic per desenvolupar el seu primer PC quàntic, o que Moodle obre la primera oficina fora d’Austràlia per projectar el seu negoci a Europa i Amèrica Llatina. Altres empreses que s’hi han instal·lat al llarg del 2017 han estat Regus, Teleperformance, Hewlett Packard, Amazon, AtosOriginoCriteo, entre moltes d’altres.

Estem davant d’un procés d’expansió del sector tecnològic a la capital catalana, que va més enllà de quatre empreses bandera, i que suposa una ampliació de l’espai adreçat a oficines i una previsió important de creació de llocs de treball. D’aquesta manera es preveu una ampliació de 270.000 m2 destinats a oficines pel 2019 i la creació de més de 25.000 llocs de treball en els propers tres anys.

Però més enllà de les conseqüències inflacionistes en el mercat immobiliari de la ciutat i de l’atracció de treballadors qualificats de tot el món cap a la ciutat de Barcelona, el fenómen que s’està produint és una bona oportunitat per debatre si estem davant d’una veritable transformació dels modes de producció i de les condicions laborals dels treballadors a escala global o senzillament estem davant d’una nova mutació del sistema capitalista, que afecta a una elit de la força de treball i que ajuda a precaritzar, encara més, les condicions de treball de la gran majoria de treballadors. Per fer-ho us proposo que us mireu dos breus vídeos que crec que són prou il·lustratius de dues realitats cada cop més distants

D’una banda, una breu entrevista al Sr. Javier Rodríguez, director general de Google España,  en el document “El secreto laboral de Google”.

Javier Rodríguez explica quina és la filosofia que hi ha darrere de les relacions que Google estableix amb els seus treballadors. Tal i com afirma Javier Rodríguez “no hi ha una vida personal y una professional, hi ha una vida” y parlant de les condicions en el lloc de treball afirma que “busquen que el treballador se senti millor a la feina que a casa”. Malgrat que les condicions laborals a Google es presenten d’una forma molt motivadora, confortable i aparentment relaxada, la filosofia que hi ha al darrere no dista tant del que es buscava amb el fordisme clàssic, és a dir, establir un microclima laboral on el treballador s’hi senti tant identificat que faci que l’empresa on treballa sigui un signe d’identitat personal. La diferència bàsica la trobem en les formes, però no tant en el fons. La forma de vincular i controlar els treballadors i garantir-se una alta productivitat de la mà d’obra en el fordisme fou mitjançant la construcció, per part de les pròpies empreses, d’habitatges, escoles i d’altres serveis bàsics pels treballadors blue collars. En canvi, amb el capitalisme cognitiu l’exercici de control per part de les empreses agafa una forma d’aparença més flexible i de confort, ja que va adreçada a treballadors altament qualificats o white collars que tenen les necessitats bàsiques cobertes. Aquestes formes poden ser unes condicions confortables en el lloc de treball com menjar gratis a l’oficina, disposar d’una sala recreativa o espais per la reflexió, però també donar temps de la jornada laboral per desenvolupar els propis projectes o organitzar trobades els divendres a la tarda per mirar vídeos divertits i compartir amb els companys com va la feina. En certa forma mostra un retorn, molt edulcorat, a sistemes de producció artesanals i on l’esfera privada i la professional quasi no es distingien.

Seguint els criteris de Franco Berardi podem entendre que la forma d’organització que proposa Google és propera al capitalisme cognitiu ja que es defineix per tres pilars:

  1. L’absoluta penetració de les TIC en els processos productius.
  2. Una nova divisió del treball basada en les competències (innovadors, creatius, etc).
  3. Una aparent sensibilització per la dimensió humana en l’organització.

A més si analitzem el perfil de treballadors que l’empresa busca veiem que són: perfils de gent extravertida, la jerarquia té un sentit però no és el sentit per fer-ho tot i són creatius i proactius, perfil que descriu perfectament algunes de les característiques que diversos autorsatribueixen al Capitalisme cognitiu que no són més que les pràctiques econòmiques sobre les produccions de coneixement.

En certa forma, il·lustres autors com Manuel Castells en la seva trilogia titulada La era de la información (1987) o el propi Martin Carnoy en el seu llibre El trabajo Flexible (2002), fan un magnífic abordatge dels canvis laborals i econòmics que s’estaven esdevenint a inicis del segle XXI, però que des del meu punt de vista tenien un biaix optimista. Obres tant fonamentals per explicar canvis tant profunds que s’estan donant a la nostra societat i que s’han utilitzat per alguns per disfressar la realitat laboral amb una pàtina de creativitat, innovació i autocontrol, però que de fet amaga que aquesta nova forma d’organització del treball afecta a una minoria de treballadors i que en certa forma no és més que la filosofia del fordisme aplicada a l’economia del coneixement. D’altra banda una gran part de la població viu cada vegada més amb menys protecció social, amb treballs menys regulats i perdent tots els beneficis socials.

Efectivament, l’altra cara de la moneda del capitalisme cognitiu és la precarietat laboral. D’una banda, hi ha un augment de l’autoocupació,  en molts casos és un fals treball autònom, però que s’imposa.

En aquest vídeo, “Precarias. A la Deriva. Cincoúltimostrabajos”,  veiem com diverses dones, moltes d’elles amb qualificació acadèmica, es veuen obligades ha treballar de professores en acadèmies d’idiomes o de música, de traductores, de cambreres, etc. però sempre en unes condicions laborals precàries. Aquest és un fenomen que s’està donant actualment i que alguns autors anomenen la desestandarització total de les condicions laborals, que implica una precarietat contractual, l’exigència de treballar des de casa o posant un mateix els medis productius (ordinador, vehicle, entre d’altres) i la temporalitat de les feines. La majoria de testimonis del document han tingut treballs de temporada (cambrera), ocasionals (traductora), o en sectors com l’ensenyament privat i d’extraescolar que no poden assumir els costos de mantenir un personal fix a temps complert. Es tracta doncs d’una economia de subsistència, on la dona hi té una presència majoritària a causa de la manca de cobertura social que té la maternitat.

Entenc doncs, que el nucli de la qüestió ve marcada per la supervivència del sistema econòmic imperant: el capitalisme. Es tracta d’un sistema econòmic que es fonamenta en el creixement continu dels beneficis. És un sistema que es transforma, que adopta noves formes però mai deixa de guanyar. No oblidem que és un sistema que s’alimenta de tres components: capital (K) i mà d’obra (L), que són els tradicionals, i ara amb l’economia del coneixement hi ha un nou factor que és el coneixement (C). El sistema maximitzarà la productivitat d’aquests factors sigui en forma de fordisme, de capitalisme cognitiu, de postfordisme, o del que hagi de venir.


Josep-Maria_Batalla-BusquetsJOSEP MARIA BATALLA BUSQUETS

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, Doctor en Economía. Professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).  Investigador del grup Management & e-learning (MeL).


About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada