El joc de la independència

ECONOMIA – Article publicat a El Punt Avui – l’Econòmic, a 12 de Juny de 2016


I per convèncer els independentistes (o no) instrumentals cal començar a contestar clarament i racional les preguntes que ens fèiem abans. Però per contestar-les els jugadors de les dues opcions s’han de posar d’acord. Aquest és el dilema del presoner del procés. Només cal fer un cop d’ull a la història. Sense visió i missió, i sense un joc cooperatiu (lideratge) clar, el procés embarrancarà. L’equilibri de Nash dels jugadors del procés és el dret a decidir, és el referèndum. Ara bé, el bloc que no defineixi bé l’estratègia té les de perdre, perquè no convencerà els independentistes (o no) instrumentals.


No se m’espantin que no banalitzarem. Tractarem la independència utilitzant dues branques de l’anàlisi econòmica: la teoria de jocs i la teoria del coneixement. Retinguin els següents conceptes.

Teoria de jocs: branca de l’anàlisi econòmica que estudia la presa de decisions i el comportament dels agents (jugadors) tenint en compte la seva interacció (joc cooperatius i jocs no cooperatius). Equilibri de Nash: solució o equilibri d’un joc no cooperatiu que optimitza les estratègies dels jugadors. Es produeix quan cada jugador pren la millor decisió valorant els seus costos i beneficis i tenint en compte la presa de decisions dels altres. L’equilibri de Nash no implica necessàriament la millor recompensa per a cadascun dels jugadors. Es tracta del punt de trobada entre tots els jugadors del joc. Normalment, l’equilibri de Nash es pot millorar quan els jugadors col·laboren i defineixen estratègies de cooperació.

Via_catalana

Participants en la Via Catalana el 2013 a Barcelona. Foto: ARXIU/ ALBERT SALAMÉ.

Teoria del coneixement: branca de l’anàlisi econòmica que estudia la incorporació del saber a la presa de decisions. Tipus de coneixement: bàsicament l’economia incorpora quatre tipus de saber. Saber què: coneixement sobre fets. Saber per què: coneixement sobre les lleis naturals, socials i personals o coneixement científic. Saber com: coneixement sobre les actituds i les habilitats de les persones o col·lectius. I, saber qui: coneixement sobre les xarxes de persones i la seva capacitat d’interacció social.

Fetes les presentacions, som-hi. ¿És possible interpretar el procés d’independència com un joc (teoria de jocs) i aplicar-hi a més els diferents tipus de coneixement que incorpora la presa de decisions (teoria del coneixement)? Té el joc equilibris de Nash? Jo crec que sí. I, encara més, és un exercici molt útil de fer.

Primer: jugadors.

Per simplificar el joc, em restringiré als jugadors polítics interns del procés. De fet, són els que juguen la partida de veritat. Tres jugadors: bloc independentista: Junts x Sí + CUP. Bloc constitucionalista: PSC + PPC+ Ciutadans. Bloc tercera via/referèndum: Podem + ICV. A aquest bloc hi afegeixin l’eix dretes/esquerres i els seus matisos. Més avall veuran per què.

Joc: el procés.

Després d’uns quants anys de manifestacions, eleccions, tribunals, querelles i pressions de tota mena per part de tothom, el procés sembla estar en via morta, aturat. No em poso ni en les conjuntures electorals, ni en el full de ruta, ni en la construcció d’estructures d’estat, ni en la DUI. Només dic que els posicionaments d’una banda i d’una altra estan clars i la solució del procés no avança. Per destacar-ho farem servir la teoria del coneixement. Ens hem centrat molt en el saber què: independència sí o no, i en el saber com: full de ruta, DUI, referèndum sí o no. Però hi trobo a faltar més anàlisi del saber per què i el saber qui.

Més enllà dels tòpics que la independència resoldrà els problemes econòmics i socials perquè tindrem més recursos (saber per què) o que Europa no podrà fer menys que reconèixer la solució democràtica i pacíficament que trobem (saber qui), em falta anàlisi i que comencem a contestar preguntes clau. Per exemple, quin model d’estat-nació (institució-idea en termes més moderns) volem construir? Com ens posicionarem al món global? Com serà la nostra economia? Quin model social tindrem? Sempre he pensat que el full de ruta és com un pla de negoci sense visió i missió, i sense pla estratègic complet el procés ho té molt difícil.

Equilibris: solució del joc.

Els antecedents del joc ens diuen que tenim la societat dividida en dues meitats. La meva sensació és que els independentistes finalistes (a favor i en contra) ja estan comptats. I, per convèncer els independentistes (o no) instrumentals cal començar a contestar clarament i racional les preguntes que ens fèiem més amunt. Però per contestar-les els jugadors de les dues opcions s’han de posar d’acord. Aquest és el dilema del presoner del procés. Només cal fer un cop d’ull a la història. Sense visió i missió, i sense un joc cooperatiu (lideratge) clar el procés embarrancarà. L’equilibri de Nash dels jugadors del procés és el dret a decidir, és el referèndum. Ara bé, el bloc que no defineixi bé l’estratègia té les de perdre, perquè no convencerà els independentistes (o no) instrumentals.


Joant Torrent - Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de CatalunyaJOAN TORRENT – SELLENS

Professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *