Un de cada deu espanyols demana un crèdit per pagar les despeses de Nadal

ECONOMIA – Article publicat a UOCNews (CATES) a 20 de Desembre de 2016.


Un total de 3,64 milions d’espanyols van recórrer el Nadal passat a algun producte de finançament per poder pagar les seves despeses, xifra que equival al 12,1% de la població adulta, segons una anàlisi de Kelisto. Els consumidors van pagar interessos més o menys alts, però les xifres revelen que l’opció dels crèdits ràpids, que tenen els interessos més elevats, va en augment. El 2015 aquest sector va duplicar els seus clients a Espanya, de mig milió a un milió, la qual cosa va significar passar de prestar 270 milions a prestar-ne 540, segons la seva patronal, l’AEMIP. Per Nadal s’incrementen les peticions d’aquest tipus de préstecs ràpids i sense paperassa. Professors de la UOC experts en economia financera aconsellen als ciutadans que «coneguin el preu que paguen pels diners prestats».


Els consumidors van pagar un interès mitjà del 12,67% TIN (tipus d’interès nominal) per finançar les despeses nadalenques l’any passat, i si van optar per l’opció més popular (la de les targetes de crèdit) van arribar a pagar fins a un 24% TIN per ajornar els seus pagaments. Els micropréstecs son l’opció més cara, perquè pot arribar fins a un TAE del 450% aproximadament.

TIN i TAE porten a confusió

El preu del diner pot donar-se de diferents maneres, «totes una mica confuses si no es tenen coneixements financers bàsics», alerta Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. Normalment les entitats financeres o les empreses que concedeixen microcrèdits fan públics els tipus d’interès amb diferents freqüències (mensual, trimestral, semestral, etc.), el tipus d’interès nominal (TIN) o la taxa anual equivalent (TAE). «Totes aquestes variables són diferents i sovint es desconeix com s’han de comparar i al final l’usuari només entén quant ha de pagar cada mes, però no sap si el cost del préstec és alt o baix comparat amb altres ofertes».


L’economista de la UOC aconsella comparar els préstecs o crèdits mitjançant la taxa anual equivalent. El Banc d’Espanya obliga les entitats a fer públic aquest valor i és l’única forma de poder comparar de manera homogènia els diferents preus dels crèdits. La TAE és un tipus d’interès que inclou en el càlcul despeses i comissions; es presenta en base anual. A diferència de la TAE, el TIN no inclou les despeses i comissions associades a l’operació. Així, doncs, «es poden trobar microcrèdits amb una TAE del 25% però també n’hi ha amb una TAE del 444%», alerta la professora de la UOC.

Demanar un crèdit ràpid surt car

Sol·licitar un préstec ràpid per internet és fàcil i senzill, perquè no requereix papers ni avals, però té un preu: uns interessos molt elevats. Per exemple, un crèdit de 300 euros a 30 dies pot costar entre 84 i 111 euros, la qual cosa representa un interès mensual entre el 28% i el 37%, és a dir, un TIN del 336% i del 444%. «Aquests preus són totalment abusius si considerem que l’Euribor està en el ?0,081% (tipus negatiu) i que el Banc d’Espanya fa públic un preu oficial del diner per al 2016 del 3%», comenta Ruiz-Dotras. En general, la quantitat a sol·licitar pot arribar als 900 euros.

Malgrat això, l’aprovació de préstecs no arriba al 50% de les sol·licituds, perquè sol ser necessari disposar d’uns ingressos regulars, «com la nòmina o la pensió, que donin garanties de la solvència del client», aclareix la professora de la UOC.

Els espanyols gastaran 682 euros aquest Nadal, cosa que representa un 4% més que l’any passat (655 euros), segons les dades de l’Estudi de consum nadalenc 2016, realitzat per la consultora Deloitte.

Home, de 41 anys i assalariat és el perfil majoritari de client d’aquest tipus de préstecs

És un públic majoritàriament masculí, de mitjana edat i assalariat. En concret, dos de cada tres persones que reben crèdits ràpids són homes i la mitjana d’edat se situa en 41 anys. El 82% dels clients té treball per compte d’altri, un 10% té pensió de jubilació, un 5% té altres prestacions i un 3% són autònoms. De mitjana, sol·liciten un préstec de 241 euros i justifiquen uns ingressos de 1.310 euros. I pel que fa al lloc de residència, Madrid i Catalunya sumen el 41,7% dels clients, segons les dades d’un estudi recent de Cashper, una de les empreses del sector.

Alternatives als microcrèditspile euros - Flickr

L’OCU recomana:

  • Demanar els diners a amics o familiars
  • Sol·licitar a l’empresa en què es treballa (si s’està treballant) una bestreta o préstec
  • «Esprémer» el compte arribant a números vermells
  • Recórrer a la targeta de crèdit
  • Fer servir targetes específiques de pagament ajornat
  • Demanar un préstec personal al banc

El 51% de la població no té coneixements bàsics de finances

«Un percentatge elevat de la població només es preocupa pel que ha de pagar avui, sense tenir en compte que la situació financera en deu anys pot ser molt diferent», afirma Ruiz-Dotras. De fet, un 69% dels espanyols afirma que hauria pres decisions més responsables si hagués rebut més educació sobre finances en l’etapa escolar.

«És totalment necessari que la societat tingui un mínim de cultura financera perquè sigui capaç de prendre les seves decisions i pugui planificar despeses i estalvis i així optimitzar els recursos», reivindica Ruiz-Dotras. Segons dades d’Avivanou de cada deu ciutadans (89,93%) creuen que s’hauria de donar més formació sobre finances i economia domèstica en l’etapa escolar.


Elisabet RuizELISABET RUIZ DOTRAS

Profesora de los Estudios de Economía y Empresa de la UOC. Directora del programa de Investigación y Técnicas de Mercado. Experta en mercados financieros, capacitación financiera, banca electrónica, ética y finanzas, y aprendizaje virtual (e-learning).


About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *