Cerveses contra la concentració

ECONOMIA – Article publicat a 11 de Maig de 2018.


El proper dia 26 se celebrarà a Sant Miquel de Balenyà (Osona) la segona edició d’una cursa atlètica una mica especial, no tant per la distància (10 km) o  pel desnivell (poc més de 100 metres en total), sinó pel fet de què els avituallaments seran diferents a la resta, ja que hi haurà la possibilitat de degustar cervesa en comptes de l’aigua o la beguda isotònica que solen oferir. L’altra particularitat és que la cervesera que patrocina aquesta cursa (de fet, l’organitza) no és una de les que teniu en ment, sinó una microcerveseria artesana que compta amb prou feines amb 10 anys de vida.


Aquest és un senyal de què les petites cerveseres artesanes, pràcticament inexistents a inicis del segle, estan fent-se un lloc dins d’un mercat altament competitiu, però alhora altament concentrat. Tres empreses (Mahou San Miguel, Heineken i Damm) acaparen el 83% del mercat espanyol mitjançant una àmplia xarxa de marques, moltes d’elles amb connotacions històriques.  Si us sorprèn aquesta elevada concentració, tingueu en compte de què no és exclusiva de l’estat espanyol. Als Estats Units, per exemple, la cervesa constitueix una de les indústries amb un major nivell de concentració. Segons dades del Economic Census corresponents al 2012, les quatre principals cerveseres acaparen una quota de mercat del 88% i l’índex de Herfindahl és de 3.659,1, una de les més altes a la indústria. Actualment el sector es redueix a dues grans empreses: Anheuser-Busch Inbev i  MillerCoors, LLC., que dominen dues terceres parts del mercat.

Així mateix, a nivell global també s’està produint un procés de consolidació  a marxes forçades. Heineken, una cervesa inicialment molt lligada a Amsterdam, és la segona cervesera a l’estat espanyol i la quarta als Estats Units, una cosa que hauria estat impensable dècades enrere, quan hi havia una forta identificació local de les cerveses, i els intents de fer algun producte global (com la cervesa Skol) no van acabar de reeixir. En només una dècada, l’índex de Herfindahl global va passar de 276 a 725, a causa sobretot del fort creixement de la quota de mercat del conglomerat Anheuser-Busch Inbev . I el 2016 aquesta consolidació encara es va fer més evident amb la compra de SABMiller , la segona empresa cervesera a nivell mundial, per part de la primera.

Aquesta elevadíssima concentració, però, no ha estat així sempre, sinó ha estat el resultat d’un llarg procés de fusions i adquisicions que es va produir des de finals de la II Guerra Mundial. L’any 1947, les cinc principals empreses dels Estats Units tenien una quota conjunta d’únicament el 19% i l’índex de Herfindahl era de 140 sobre 10.0000. L’any 1981, les cinc primeres empreses ja comptaven amb un 75,9% del mercat total i l’índex de Herfindahl era de 1.614.

Sembla que les explicacions a aquest procés de concentració són dues: la explotació d’economies d’escala  (s’estima que l’escala mínima eficient per a una empresa cervesera als estats units es troba en els 6 milions de barrils) i la forta batalla publicitària, que consolidava les grans empreses a costa dels petits fabricants, que es veien forçats a ser engolits per les grans empreses o a desaparèixer.

Ara bé, sembla que aquest procés de concentració pot tenir els dies comptats. I els principals contendents són les petites microcerveseries. Canvis en la tecnologia productiva, canvis regulatoris i les demandes de productes diferenciats per part dels consumidors de les economies més desenvolupades estan generant un boom en aquest segment. Gràcies precisament a aquesta bonança, el nombre de treballadors al sector als Estats Units ha crescut de manera notable, a diferència del que va passar durant la dècada anterior, quan el patró era el descens sostingut del nombre de treballadors. A casa nostra, alguns d’aquests projectes han tingut, entre altres, l’objectiu de reocupar persones afectades per l’atur o integrar col·lectius en risc d’exclusió social. I en algunes poblacions, la cervesa artesana local ja ha esdevingut una de les senyes d’identitat del municipi.

La diferenciació ha estat la clau per assolir una certa rellevància en aquest mercat, tenint en compte la impossibilitat per competir en costos o les dificultats per accedir als lineals de la distribució. En aquest sentit, l’estratègia d’aquestes microcerveseries ha estat la d’apostar per gustos que s’allunyaven de les cerveses industrials, que majoritàriament es basen en cerveses tipus lager. Casualitat (o no) les grans cerveseres industrials ja estan començant a reaccionar, oferint productes que s’aproximen més al concepte de cervesa artesana que el de cervesa industrial.

Mentre la indústria reacciona, els corredors de la Cursa de la Cervesa cercaran novament el seu avituallament pels carrers de Sant Miquel de Balenyà. Però no els donarà la benvinguda cap anunci de la cervesa promotora/patrocinadora, sinó un antic anunci d’una empresa lletera local desapareguda ja fa anys. Però del mercat de la llet en parlarem un altre dia…


DAVID RODRÍGUEZ BORRÀS

Professor col·laborador de l’assignatura de Mercats i Conducta als estudis Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Màster en Anàlisi Econòmica per la UAB i Diploma d’Estudis Avançats en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra. Des del 2014 és el Secretari Tècnic del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (http://www.pemb.cat).


About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *