Algunes veritats sobre l’increment de l’ocupació a Espanya

JOSEP M. BATALLA BUSQUETS

/ECONOMIA – 26 d’abril de 2019



Vivim en el món de la immediatesa, qualsevol esdeveniment que succeeixi en qualsevol lloc del món pot ser vist al moment des de casa, aquest fet ens pot convertir en els ciutadans més ben informats de la història de la humanitat o en els ciutadans més col·lapsats, confosos i manipulats de tots els temps.

Un dels efectes de la digitalització de la nostra societat és que qualsevol notícia dura un instant, ja que en un breu lapse de temps serà substituïda per una altra, això suposa la transformació de la informació en simples titulars. Hem relegat a un tercer pla la capacitat d’anàlisi, d’aprofundir, ens informem del que passa al món amb els 280 caràcters de twitter. El que és notícia avui, molt probablement no ho serà demà. Cal, per tant, ser capaç d’emetre titulars entenedors i contundents, que malgrat la seva fugacitat, marquin tendència en el nostre univers informacional. Un d’aquests titulars és que l’atur s’està reduint i que els nivells d’ocupació ja són equivalents als d’abans de la crisi iniciada al 2008.

Efectivament, segons dades de l’EPA (Enquesta de Població Activa) Catalunya té actualment (quart Trimestre del 2018) un 11,7% d’aturades i aturats. Si mirem una mica enrere, només sis anys enrere, la taxa d’atur era del 24,4%. És a dir, en menys de sis anys el nombre d’aturats s’ha reduït a menys de la meitat, passant dels 949.000 a inicis del 2013 als 451.400 a finals del 2018.

A primera vista l’evolució de l’ocupació és francament positiva, però si fem una anàlisi una mica més detallada i profunda ens adonarem que la qualitat de l’ocupació ha empitjorat notablement transformant-se en més precària i inestable. Les característiques predominants de la creació d’ocupació en el mercat laboral espanyol en la darrera dècada són: la segmentació del mercat laboral, l’increment de la temporalitat, una menor protecció dels contractes indefinits i un augment del treball a temps parcial.  

Segmentació del mercat laboral

El mercat de treball espanyol està dividit en dos grans segments. D’una banda, el mercat primari que engloba els llocs de treball “de qualitat”, definits com aquells amb salaris elevats, estabilitat, drets laborals reconeguts, oportunitats de carrera professional, major cobertura sindical, entre d’altres. D’altra banda, el mercat secundari (tradicionalment identificat com els llocs “precaris”) és aquell en el qual s’ofereixen llocs de treball amb salaris baixos, inestabilitat laboral, escasses oportunitats d’ascens, reduïda protecció legal i sindical, majors riscos laborals, entre altres característiques. Com és ben conegut aquests llocs estan ocupats principalment per dones, joves i migrants, arribant a cotes realment alarmants en la intersecció d’aquestes característiques (Cárdenas, 2019)[1].

Increment de la temporalitat

Segons Jorge Uxo[2] durant el 2018, a nivell estatal es van signar 22,3 milions de contractes de treball, dels quals 20 milions van ser contractes temporals, és a dir, el 90%, i l’increment net de l’ocupació va ser de 503.000 persones ocupades (mitjana anual, dades EPA). Per fer-nos una idea millor del que això significa, l’any 2007 l’ocupació va augmentar bastant més (641.000 persones) però es van signar molts menys contractes (17,8 milions). La causa principal d’aquest augment del nombre de contractes que cal signar per cada nova ocupació neta creada s’explica, clarament, perquè la durada d’aquests contractes és cada vegada menor.

Menor protecció dels contractes indefinits

Malgrat la contractació indefinida s’ha incrementat respecte al 2007, l’any 2018 se’n van signar 2,3 milions mentre que al 2007 se’n van crear 2,2 milions, un estudi de CCOO demostra com els contractes indefinits tenen una menor protecció i són més inestables des de la reforma laboral del 2012. Algunes de les novetats de la reforma van ser l’abaratiment de l’acomiadament improcedent, la creació del contracte per emprenedors que facilita la seva extinció, entre d’altres.

Això implica que el 40% dels contractes indefinits s’extingeixen abans d’un any. D’aquesta manera dels 2,3 milions de contractes indefinits signats al 2018 a final d’anys només es mantenien vigents 1,4 milions, mentre que dels 2,2 milions de contractes indefinits signats al 2007 se’n van mantenir vius a final d’any 1,9 milions. La conseqüència és que abans de la crisi es necessitaven 1,2 contractes indefinits per generar un lloc de treball estable i ara se’n requereixen 1,6.

Treballadors a temps parcial involuntaris

Tal i com afirma Garzón (2019)[3]  el 14,8% de l’ocupació és a jornada parcial, però la meitat d’aquests treballa a temps parcial contra la seva voluntat. (1,8 milions de persones que volen treballar més hores però no troben una ocupació d’aquestes característiques). Cal destacar que el 75% dels treballs a temps parcial l’ocupen dones, fet que ajuda a explicar la bretxa salarial per raons de gènere.

La conclusió més destacable que podem extreure de la situació actual, és que ja tenim una perspectiva temporal suficient com per valorar els efectes de la reforma laboral del 2012. Seria un exercici especulatiu aventurar-nos a explicar que hagués passat en el mercat laboral si no hagués existit la reforma, quina ocupació s’hagués creat i de quina qualitat. El que sí podem afirmar és que la qualitat de l’ocupació s’ha reduït, penetrant la precarietat, fins i tot, en el mercat laboral primari. Però el que més sorprèn és que en període d’eleccions, no hi hagi cap proposta concreta de contrareforma per part de les esquerres de l’Estat Espanyol.


[1] Cárdenas, L. (2019). Regreso al futuro: la precariedad laboral en la recuperación econòmica. Revista Contexto. Disponible a la xarxa a: https://ctxt.es/es/20190227/Politica/24663/Luis-Cardenas-del-Rey-La-paradoja-de-Kaldor-econom%C3%ADa-empleo-temporalidad-paro.htm

[2] Uxo, J. (2018). Juventud atrapada en la precariedad, y cómo salir del laberinto. Revista Economia Crítica. Disponible a la xarxa a: http://www.economiacritica.net/

[3] Garzon, E. (2019). Diagnóstico del empleo en España y cómo mejorarlo. Revista Economia Crítica. Disponible a la xarxa a: http://www.economiacritica.net/


*Josep M. Batalla és Doctor en Economia i professor d’Economia aplicada als Estudis d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) .També forma part del grup de recerca Management & e-learning (MeL).

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada