Airbnb a Barcelona: el paper de la confiança en l’economia col·laborativa

ECONOMIA – Article publicat a 19 de novembre de 2018


Molts exemples d’intercanvis socials i transaccions econòmiques es basen en l’expectativa que els agents involucrats, tant en l’oferta com en la demanda, no es comportin de forma oportunista i no es desviïn dels acords ja realitzats anteriorment.

Aquesta expectativa és la que habitualment coneixem com “confiança”. Si traslladem aquest concepte al marc purament econòmic, haurem d’entendre la confiança com “la creença que l’altra part es comportarà d’una manera fiable, ètica i socialment apropiada” (Gefen et al., 2003).


trust, confiança

En comparació amb els canals de venda tradicional, la confiança té una rellevància encara més gran quan parlem de les transaccions en línia, on hi podem trobar un major nivell d’incertesa sobre el comportament de tots els agents implicats (Riegelsberger et al., 2005). En el marc de l’anomenada economia col·laborativa, recentment han emergit una gran varietat de noves plataformes digitals que faciliten i promouen les transaccions consumer to consumer, C2C, de qualsevol tipus: allotjament (Airbnb), vehicles (BlaBlaCar), eines (Zilok), etc. Aquestes transaccions no impliquen transferència de propietat (Chica et al., 2017), i per tant els proveïdors arrisquen els seus actius privats. Per tant, per tal que aquestes transaccions s’acabin materialitzant, es fa necessari un important nivell d’interacció personal i de confiança entre proveïdors i consumidors (Hamari et al., 2016).

El model de negoci de totes aquestes plataformes es fonamenta en:

  1. El disseny i desenvolupament d’un entorn virtual de confiança.
  2. On hi interaccionin molts consumidors i proveïdors.
  3. Evitant una negociació directa entre ells (Oskam & Boswijk, 2016).

 

I aquest és precisament el cas d’Airbnb.

Segons dades proporcionades recentment aquest proppassat mes d’octubre per Inside Airbnb sobre Barcelona, hi ha publicades més de 17.000 ofertes. D’aquestes, el 40,2% es corresponen a habitatges sencers i el 58,8% restant a habitacions privades o compartides. Com que cada oferta obté una mitjana d’1,4 revisions cada mes, podem inferir que al voltant d’uns 25.500 usuaris fan valoracions mensuals sobre alguna de les ofertes. Estem parlant, per tant, d’una gran quantitat d’amfitrions (proveïdors) i d’hostes (usuaris) que interactuen a través del web d’Airbnb. La relació que s’hi estableix no permet una negociació directa entre les dues parts ja que, per exemple, el procediment de pagament s’ha de fer necessàriament a través de la plataforma.

I respecte el tercer punt sobre el que es fonamenta el model de negoci (la confiança), quina informació facilita Airbnb per tal de configurar un entorn virtual realment de confiança?

Amfitrions que generen confiança

La major part de la informació que hi podem trobar és sobre l’oferta, és a dir, respecte el proveïdor i respecte l’habitatge. Els usuaris disposen d’una informació molt diversa relativa a cadascuna de les propostes: les característiques de l’habitatge (amb fotografies), si l’amfitrió fa molt temps que està actiu a Airbnb, si ha estat verificada la seva identitat per part de la plataforma, si disposa de fotografia, si s’ha verificat el seu correu-e, telèfon, facebook, etc.

A Barcelona, dels habitatges que tenen assignada una identificació, el 50% dels propietaris estan a Airbnb des d’abans de 2016, i al voltant d’un 11% porten actius més de 5 anys. El 15,2% s’ha donat d’alta aquest mateix 2018. Tot i que el 99,7% del propietaris tenen fotografia en el seu perfil, només una tercera part d’ells tenen la seva identitat verificada per part de la plataforma.

Una altra informació rellevant a l’hora de generar confiança és la relacionada amb el nombre d’ofertes que un mateix amfitrió té a la llista. A part de les (importants) consideracions que pot tenir aquesta dada en relació a si realment podem reconèixer Airbnb com exemple clar d’economia col·laborativa, el fet que un proveïdor tingui més d’un habitatge en oferta pot jugar un paper important en el moment de la presa de la decisió per part de l’usuari. Si ens fixem en els amfitrions que ofereixen habitatges sencers (cases, pisos, apartaments, etc.) a Barcelona, veurem que només el 30,4% n’ofereixen un, l’11,9% dos, i el restant 57,7% tres o més.

La percepció dels hostes

Tota aquesta informació (objectiva) es complementa amb els resultats agregats de la valoració (subjectiva) de l’estada a l’habitatge que fan els hostes. La majoria d’ofertes, un 52,9%, ha estat valorada per més de 10 usuaris; i un 30,5% per 30 o més usuaris. En la major part dels casos, aquest elevat nombre de revisions permet donar una clara credibilitat a les percepcions agregades, i per tant la implicació que pot tenir a l’hora de generar confiança és realment significativa. Si ens fixem en els casos que han rebut més de 10 revisions, veurem que tots els aspectes valorats obtenen unes puntuacions molt elevades: en una escala d’1 (valoració molt baixa) a 10 (valoració molt alta), més del 90% de l’oferta rep un resultat igual o superior a 8 quant a la neteja, la comunicació, la veracitat, la localització, el registre i la qualitat.

airbnb

En conclusió, és molta la informació de què disposa l’usuari d’Airbnb per construir la seva percepció de confiança abans de decidir-se per una oferta concreta. Tant la informació objectiva com la subjectiva disponible a través de la plataforma, defineixen un entorn virtual que genera clarament confiança als usuaris.

Pel que fa referència a l’altra part, a l’oferta, Airbnb li proporciona sobretot seguretat, especialment amb el procés de pagament i la verificació de la identitat dels clients. Però no té al seu abast una informació tant completa per elaborar el seu propi nivell de confiança envers un potencial hoste. En conseqüència, encara hi hauria marge per la millora. Disposar d’un registre (mundial) d’hostes amb les valoracions dels amfitrions després de la seva estada a l’habitatge, podria constituir una bona eina per incrementar la confiança generada per la plataforma, especialment des del punt de vista de l’oferta.


Referències
Chica, M., Chiong, R., Adam, M.T.P., Damas, S. & Teubner, T. (2017). An evolutionary trust game for the sharing economy. Proceedings of the 2017 IEEE Congress on Evolutionary Computation (CEC). DOI: 10.1109/CEC.2017.7969610
Gefen, D., Karahanna, E. & Straub, D.W. (2003). Trust and TAM in online shopping: An integrated model. MIS Quarterly, 27(1), 51-90.
Hamari, J., Sjöklint, M. & Ukkonen (2016). The sharing economy: Why people participate in collaborative consumption. Journal of the Association for Information Science and Technology, 67(9), 2047-2059.
Oskman, J. & Boswijk, A. (2016). Airbnb: the future of networked hospitality business. Journal of Tourism Futures, 2(1), 22-42.
Riegelsberger, J., Sasse, M.A. & McCarthy, J.D. (2005). The mechanics of trust: A framework for research and design. International Journal of human Computer Studies, 62(3), 381-422.

Antoni MeseguerANTONI MESEGUER-ARTOLA

Professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i del Programa de Doctorat en Societat de la Informació i el Coneixement de la mateixa Universitat. És membre del Digital Business Research Group (DigiBiz)

About Economía y Empresa

Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) / Estudios de Economía y Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Bookmark the permalink.

One Comment

  1. Només ens faltava això… publicitat gratuïta d’AIXÒ a la UOC, quan representa part d’un problema (una no gens menyspreable part) molt important respecte a l’accés a l’habitatge a Barcelona i a d’altres indrets.
    Estic a favor de l’economia col·laborativa. Molt a favor.
    Però estic en contra (MOLT en contra) del seu mal ús, de la seva degeneració i de la impunitat amb què actuen els qui en reben els principals beneficis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada