De becari a indefinit

21 maig, 2019

A Espanya hi ha molts tipus de “becaris”, però tots comparteixen una característica: la poca o nul·la experiència professional i la temporalitat de la seva relació amb l’empresa o institució en la que treballen. Si estàs en aquesta situació, en aquesta entrada t’oferim uns consells per augmentar les possibilitats que et contractin de manera indefinida en acabar el període de pràctiques:

Consells per a una bona relació laboral

1. Desenvolupa una bona relació amb el teu supervisor i les altres persones de l’empresa: cal que identifiquis clarament quines seran les teves responsabilitats i que entenguis les expectatives del teu supervisor. Després, esforça’t per demostrar una bona actitud i tracta amb amabilitat a totes les persones amb qui tinguis contacte. Demostraràs que ets una persona amb qui resulta agradable treballar i desenvoluparàs una xarxa professional que pot donar suport a la teva incorporació en nòmina.

2. Completa a temps les tasques assignades: Si preveus un problema amb un termini per dur a terme un projecte en el qual estàs treballant, assegura’t que ho notifiques al teu supervisor i demanes qualsevol aportació que pugui fer o demana una ampliació per completar el projecte. Assegura’t que ofereixes un motiu vàlid per al retard del projecte, com ara altres problemes imprevistos o altres prioritats de treball que calia abordar abans de completar a temps el projecte específic.

3. Segueix sempre les normes de l’empresa: Formar part de la cultura corporativa inclou que respectis coses com el codi de vestimenta establert a l’empresa. També vol dir complir amb els temps assignats per a les pauses per a menjar i els descansos establerts. Pren-te el teu temps per aprendre les regles i les directrius de l’organització, la política d’empresa sobre correus electrònics personals, trucades telefòniques i l’ús d’Internet per evitar situacions incòmodes. Pregunta els treballadors més antics o el teu supervisor si tens dubtes.

4. Demana l’opinió del supervisor i dels teus companys sobre el teu rendiment a la feina: Comunicar-te amb els caps sobre el rendiment de la teva feina et proporcionarà una oportunitat per millorar i fer els canvis necessaris durant el curs de les teves pràctiques.  A més, mostraràs interès per millorar i adaptar-te al que s’espera de tu. Aquesta aportació pot ser crucial per ajudar-te a millorar el teu rendiment en el treball i evitar problemes mitjançant l’aclariment de les expectatives del supervisor.

5. Aborda les tasques amb entusiasme, encara que et semblin molt fàcils i repetitives: Per una banda, no esperis que t’encarreguin grans projectes com a becari o becària. No saps res de l’empresa i probablement saps molt poc de la pràctica de la teva professió, és normal per tant que et donin inicialment tasques petites que no et resultin especialment reptadores. D’altra banda, tingues en compte que el teu cap confiarà en tu per a realitzar tasques més difícils un cop hagi comprovat la teva capacitat per gestionar les coses petites que demana el dia a dia.

Tipus de becaris

Pel que fa als tipus de becaris de què parlàvem al principi, cal distingir entre els que tenen contracte laboral i els que no.

Amb contracte laboral, trobem els contractes de pràctiques i els de formació i aprenentatge. El seu principal objectiu, des del punt de vista de l’Administració, és facilitar la inserció laboral dels joves i les persones joves o recent titulades. N’hi ha de dos tipus:

  • Contracte de pràctiques: es pot realitzar amb qui ja tingui un títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior, o títols oficialment reconeguts com a equivalents. A més, no poden haver passat més de 5 anys des que es va obtenir el títol o 7 anys per a persones amb discapacitat.
  • Contracte de formació i aprenentatge: es pot realitzar amb persones que no tinguin la qualificació per aun contracte en pràctiques, i que tinguin entre 16 i 25 anys (excepte persones amb discapacitat i altres grups específics).

Sense contracte laboral, ens referim al que s’acostuma a anomenar “pràctiques formatives” durant els estudis i que, amb aquest nom, es confonen fàcilment amb el contracte en pràctiques que hem explicat més amunt. El seu principal objectiu és  l’apropament del sistema educatiu al teixit empresarial, ja que els estudiants reben una formació pràctica complementària a l’acadèmica. Normalment es regeixen pel conveni que cada entitat formadora estableixi amb les empreses que acullen els seus estudiants. Distingim dos tipus:

  • Pràctiques curriculars: són activitats acadèmiques incloses en els plans d’estudis. Són, de fet, una assignatura més, i per tant s’han de matricular i s’avaluen i qualifiquen; poden ser obligatòries o optatives segons cada pla d’estudis.
  • Pràctiques extracurriculars: són pràctiques de caràcter voluntari que es realitzen durant els estudis. No formen part del pla d’estudis ni de l’expedient acadèmic, però proporcionen una experiència laboral que pot ser molt valuosa per al futur titulat o titulada.

(Visited 83 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora agregada de Recursos Humans i Organització en els Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya de la UOC. A més és membre del grup de recerca DigiBiz.
Comentaris
Deixa un comentari