Una reflexió sobre la caiguda dels preus del petroli i la recuperació econòmica

29 abril, 2020 gasolinera precio de la gasolina

La crisi sanitària global causada per la COVID-19 ha generat una crisi econòmica global a conseqüència de les mesures adoptades per frenar l’expansió del coronavirus.

Les mesures de confinament implementades han parat en la seva pràctica totalitat l’activitat econòmica. Aquest fet ha tingut un impacte especialment negatiu en el mercat de treball reduint l’ocupació, el que ha resultat en una pronunciada contracció de la demanda interna. Ja que en altres països s’han aplicat mesures similars, cal sumar el debilitament de la demanda exterior de béns i serveis, la interrupció de les cadenes globals de valor, així com al cessament dels fluxos turístics.

Davant la magnitud del problema, les autoritats econòmiques han reaccionat posant en marxa mesures en àmbits molt diversos, amb l’objectiu fi de pal·liar els efectes de salut pública, socials i econòmics de la crisi. Les principals mesures de política fiscal van dirigides a afavorir la liquiditat de les llars més vulnerables i de les empreses per tal que això els permeti fer front als seus compromisos de pagament i a augmentar els recursos destinats a sistema sanitari. En l’àmbit de la política monetària, les actuacions dutes a terme no només tenen per objectiu facilitar l’accés al finançament, sinó que aquesta tingui uns costos menors.

A curt termini amb totes aquestes accions s’espera parar el cop i a mitjà termini es pretén facilitar la recuperació econòmica evitant que la crisi s’enquisti. Així doncs, la previsió apunta que aquesta crisi sigui temporal, ja que amb totes les actuacions que s’estan duent a terme, s’espera que l’activitat econòmica torni a créixer a partir de la segona meitat de l’enguany.

La baixada del preu del cru no millora les expectatives

Amb tot, a hores d’ara les perspectives econòmiques estan embolicades en una incertesa molt elevada. La principal font d’incertesa està relacionada amb la durada del període de confinament i la gestió del desconfinament.

Ara com ara, les xifres mostren que la limitació de moviments de la població està sent efectiva per contenir l’avanç de l’epidèmia. Caldrà veure si en un futur pròxim de manera ocasional caldrà adoptar de nou mesures de confinament total o parcial.

No obstant això, davant d’aquest escenari pessimista, s’ha obert un tènue focus de llum i esperança: la disminució del preu del petroli iniciada el març ha arribat a l’abril un mínim. L’anterior suposa que s’abarateix la recuperació. Aquesta és una excel·lent notícia en termes d’estalvi per als països importadors nets de cru com Espanya, encara que les circumstàncies actuals de confinament entelin aquesta bona notícia.

La incertesa pel que fa a la situació en què quedarà l’economia de país després de la paralització de l’activitat per la crisi sanitària redueix les expectatives relatives als beneficis de la baixada de preu del petroli. De poc serveix que caigui el preu del cru si els avions no volen, els cotxes estan aparcats i l’activitat industrial està parada. Cal tenir compte la següent premissa, si el preu del petroli cau és, precisament, per por d’una manca de demanda. A l’anterior s’ha de sumar que no hi ha capacitat per emmagatzemar més cru perquè tots els dipòsits estan plens.

A la condició d’Espanya com a importador net de petroli s’uneix el fort pes que té el turisme sobre el Producte Interior Brut (PIB), dins el qual un actor molt rellevant és el sector de les aerolínies i els transports, principal consumidor dels derivats del petroli. Si no es reprèn l’activitat en aquest sector, el consum de petroli a Espanya serà menor, perquè si la demanda de cru no es recupera, el benefici que s’obtindria per uns preus més baixos desapareix amb ella.

Com afecta el preu del petroli a l’activitat econòmica?

Una caiguda del preu del petroli suposa un impuls positiu per a l’economia dels països importadors nets de cru, com és el cas d’Espanya. Un petroli més barat equival a un augment de la renda disponible real de les famílies, de manera que també dóna suport al consum agregat. Així mateix, els costos de producció de les empreses disminueixen, el que afavoreix la inversió. Finalment, tenint present que no només augmenta la capacitat de consum a escala nacional, sinó també a escala internacional, i que, a curt termini, les importacions (en quantitats) es veuen molt poc afectades per canvis en el preu del petroli, el superàvit comercial es veu afavorit.

No obstant això, a aquest raonament cal afegir el següent aclariment: la caiguda del preu del cru ens afectarà en menor mesura del que es podria esperar, doncs a Espanya, ia la resta d’Europa s’adquireix principalment petroli Brent, no West Texas Intermediarte (WTI) i el Brent funciona de forma diferent; de fet, aquest s’ha encarit la setmana del 20 d’abril 2020. Així doncs, cal ser caut a l’hora de llegir i interpretar aquests fets.

Algunes fonts com CaixaBank[1] i el Banc d’Espanya [2] assenyalen que actualment és difícil preveure com es beneficiarà Espanya d’aquesta situació, probablement o bé l’impacte serà menys positiu o bé trigarà més a veure reflectit en l’economia que en anteriors vegades, doncs la caiguda del preu es deu a una reducció de demanda, que reflecteix un entorn recessiu i d’incertesa a escala global.

Analitzant els possibles escenaris

Les previsions de creixement per a Espanya apunten a una contracció del PIB el 2020 molt notable i superior a les sofertes a la gran recessió i la crisi de deute sobirà, que es concentrarà especialment en el primer i segon trimestre de l’any.

Segons CaixaBank, no serà fins al moment en què es vagin relaxant i aixecant les mesures de confinament, que es veurà si els baixos preus del petroli poden oferir un suport addicional a la recuperació.

Miguel Cardoso, economista cap per a Espanya de BBVA Research, en unes declaracions del passat 22 d’abril al diari “L’Independent” [3] apuntava que s’ha de tenir en compte “els riscos que comporta una reducció tan significativa en els preus del petroli i, és que podria portar a una desacceleració ràpida de la inflació global, amb la consegüent deflació per a alguns països. És un mal de cap que els bancs centrals i els governs no necessiten en aquest moment, ja que intenten mantenir les seves economies a la superfície durant la crisi”, afegeixen els experts.

Davant d’aquesta situació d’incertesa és difícil predir els escenaris macroeconòmics de referència que es donaran per a l’economia espanyola després de la COVID-19. En qualsevol cas, els diferents escenaris construïts mostren que el cost pressupostari de l’episodi recessiu causat per la pandèmia del coronavirus serà molt elevat, com a conseqüència tant de les mesures adoptades com, sobretot, de l’actuació dels estabilitzadors automàtics.

Tot i això, donades les circumstàncies, la caiguda històrica de la setmana passada vol dir que s’abarateix la recuperació. Tot i que els efectes positius en l’activitat econòmica d’aquesta caiguda del cru quedaran ajornats pel xoc negatiu que suposa la COVID-19.


Referències

[1]https://www.caixabankresearch.com/sites/default/files/documents/im04_20_09_ee_focus_5_es.pdf

[2] https://www.bde.es/f/webbde/GAP/Secciones/SalaPrensa/COVID-19/be2002-art1.pdf

[3]https://www.elindependiente.com/economia/2020/04/22/el-paron-economico-minimiza-el-beneficio-del-desplome-del-petroleo-para-espana/

Sobre l'autor

Doctora en Economia i Directora del Grau en Economia dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya UOC

Comentaris

Deixa un comentari