8 preguntes i respostes sobre les implicacions logístiques de la crisi de la Covid19

1 abril, 2020
logistica distribución crisis coronavirus

En els últims dies diversos mitjans de comunicació s’han posat en contacte amb mi per discutir les implicacions logístiques de la crisi de la covid-19, especialment pel que fa a la logística del sector sanitari.

A continuació, exposo les principals qüestions que permeten entendre l’estat actual de mercat i les cadenes de subministrament de la logística sanitària en aquests moments. També dono la meva opinió sobre alguns d’aquests temes:

1. Com funcionen habitualment les compres de material sanitari?

La major part de les compres de material sanitari les realitzen administracions públiques o grans corporacions privades. En realitzar grans compres tendeixen a operar sota sistemes de licitació, en on les empreses proveïdores especialitzades presenten oferta. Un cop resolta la licitació, l’empresa adjudicatària subministra el material especificat, al preu pactat i en els terminis establerts.

És per tant poc habitual que les administracions i les grans corporacions sanitàries surtin directament a comprar a mercat, i molt menys al mercat internacional. Davant un increment de la demanda, demanen als seus proveïdors habituals que els subministrin una major quantitat de material.

2. Quins són els canals de distribució més utilitzats?

En un entorn econòmic altament globalitzat, les cadenes de subministrament de material sanitari són majorment de tipus internacional. Bona part dels fabricants especialitzats disposen de fàbriques al sud-est asiàtic per minimitzar els costos de producció. Per tant, estem parlant de models de distribució complexos i amb múltiples nivells d’actors internacionals.

mascarilla FPP2

Les grans corporacions fabricants, per exemple de màscares respiradores amb filtre FFP2 (3M, JSP, etc.), tenen fàbriques distribuïdes en diversos països i fabriquen segons el nivell d’especialització requerit per a cada producte. Aquestes empreses són capaces de comercialitzar directament en la majoria dels països desenvolupats. No obstant això, també hi ha productors asiàtics que no formen part de grans conglomerats empresarials. En aquests casos, estableixen contactes internacionals amb distribuïdors nacionals, via intermediaris i agents de duanes, que s’encarreguen de gestionar el transport dels productes des de la fàbrica fins al magatzem central a destinació. Un cop arriba el producte, aquestes empreses especialitzades s’encarreguen de comercialitzar-ho, normalment a l’engròs si és per a hospitals o al detall per a particulars.

3. Com funcionen normalment les relacions entre proveïdor i client?

Les empreses que operen en aquest sector estan altament especialitzades. Els materials que comercialitzen són crítics, i per tant requereixen mesures excepcionals de control de qualitat. A Espanya, aquestes empreses operen federades sota la FENIN (Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària); entitat que les representa internacionalment i assegura el compliment dels estàndards de qualitat de les empreses associades.

Per tant, l’aprovisionament de mercat nacional pot fer-se mitjançant la compra a empreses especialitzades que ja hagin importat el material des de l’estranger; o mitjançant la compra a fabricants internacionals degudament acreditats i seguint els protocols establerts. La compra fora d’aquests canals preestablerts pot donar resultats incerts.

4. Com està actualment el mercat internacional de materials sanitaris?

Des de la irrupció de la Covid19, tots els productes sanitaris necessaris per a tractar els contagiats estan altament demandats. El fet constituir-se la Covid19 com una pandèmia mundial, a més, ha fet que l’elevada demanda d’aquests productes sigui simultània a escala internacional. Per tant, a hores d’ara hi ha un pic de demanda molt per sobre del que és habitual (i esperat) que ha desequilibrat el mercat. Proveïdors de múltiples països estan intentant comprar en un mercat saturat. L’oferta d’aquests productes ha crescut en la mesura del possible, però de cap manera ha estat capaç d’igualar la ferotge demanda internacional. A més, els països productors s’asseguren suplir les seves necessitats nacionals abans d’exportar a tercers països.

Les conseqüències d’això són múltiples, però les més rellevants són les següents: 1) els preus dels productes han pujat atès que hi ha proveïdors amb major capacitat econòmica; 2) els proveïdors únicament subministren als clients preferents i amb qui tenen relacions a llarg termini; 3) els terminis de lliurament es demoren.

5. Com està afectant les cadenes de subministrament de material sanitari?

El desequilibri entre oferta i demanda en productes sanitaris ha incrementat la pressió sobre els distribuïdors i operadors logístics. Les cadenes de subministrament treballen molt tensades des de fa setmanes. Els establiments sanitaris han incrementat la demanda de productes per suplir les seves necessitats presents, però també per tenir marge de maniobra. És a dir, han realitzat comandes majors a què realment necessiten a curt termini per evitar escassetat a mitjà termini.

Encara que aquesta sigui una forma de procedir raonable, aquestes decisions (preses per tots i cadascun dels centres sanitaris) estan incrementant la demanda artificialment. En veure aquests increments, les previsions de compra dels proveïdors es veuen alterades, i al seu torn incrementen el volum de les comandes cap als fabricants. Aquest efecte, conegut en el sector logístic com a efecte fuet, fa que la demanda de productes que arriba als fabricants sigui molt major a la necessària, cosa que tensa encara més la cadena de subministrament.

6. Hi ha hagut falta de planificació per part del Govern?

La resposta a aquesta pregunta és complexa, especialment perquè la informació no és pública i transparent. Per tant, la visió que tenim des de fora és que van improvisant sobre la marxa. Però dubto molt que aquest sigui el cas.

En termes logístics, jo crec que s’hauria d’haver procedit de la següent manera. En primer lloc, quan va irrompre la Covid19 a Wuhan, s’havien d’iniciar els primers plans de contingència del sector sanitari. Un escenari gens implausible era que el virus traspassés les fronteres xineses, i que per tan altres països haguessin d’actuar com van actuar les autoritats xineses. Les mesures d’aïllament, l’ús de mesures protectores i l’increment de capacitat en centres sanitaris va ser extraordinària. Si aquest fos el cas, s’hauria d’haver començat a treballar en l’estocatge de material sanitari, l’adaptació dels centres sanitaris i la formació de professionals experts. Òbviament el mercat ja no operava de forma normal, ja que agents xinesos estaven comprant material a l’estranger (tot i ser els majors productors).

Veient la dificultat logística d’aprovisionar-se en el mercat, la segona etapa hauria d’haver estat analitzar el mercat nacional. Quants productors de material sanitari tenim? Quines quantitats poden produir? Podem adaptar la producció d’altres indústries per donar resposta a aquesta demanda? Quina tecnologia, matèria primera i coneixement es requereix per a això? Com podem incrementar la capacitat dels nostres centres sanitaris? Crec que aquestes qüestions no van ser abordades adequadament, i per això tenim un desfasament temporal entre el moment en què s’haurien de prendre les decisions i el moment en què es prenen. Encara que siguin únicament uns dies, cada minut importa.

De fet, és important destacar la resposta que està donant la societat civil. Empreses tecnològiques estan cedint impressores 3D per fabricar viseres i recanvis, empreses automobilístiques estan fabricant ventiladors i respiradors d’emergència, empreses tèxtils estan produint bates i mascaretes de cotó, etc. El problema és que aquestes operacions no han estat prèviament planificades, i per tant generen un escenari de molt complexa coordinació.

7. Com ha afectat la decisió de Govern de centralitzar la logística de material sanitari?

cuarentena distribución logística

La decisió de Govern de decretar l’estat d’alarma i centralitzar la logística del material sanitari va crear certa incertesa inicial per la falta d’informació. Tot semblava indicar que es pretenia passar a un model únic de distribució logística controlat per l’Estat. No obstant això, ha acabat materialitzant-se en la superposició de dos models.

El sector funciona normalment amb models de distribució esglaonada (proveïdor, magatzem central, magatzem regional, punt de consum) o de magatzem central-depot (proveïdor, magatzem central, depot, punt de consum), depenent de l’operativa de cada empresa. La idea inicial del Govern era passar a un model “planta de distribució” (proveïdor, centre de distribució, punt de consum) centralitzant totes les adquisicions.

No obstant això, s’ha demostrat que sense les empreses logístiques especialitzades (i que s’aprovisionen a les CCAA) es perden la possibilitat d’atacar en múltiples fronts per garantir el subministrament. Per tant, el sistema centralitzat impost ha acabat sent un complement a sistema convencional; sense arribar a reemplaçar-lo.

8. Quina és la situació del sector del transport de mercaderies?

Fins al moment hem parlat dels operadors de la cadena logística però no hem tractat el sector transport pròpiament. En termes internacionals, el material sanitari és d’alt valor afegit i per tant es transporta majoritàriament en avió. Per tant, són enviaments ràpids, i especialment quan hi ha una forta demanda. El problema en aquest sentit és que les mesures de confinament, i la restricció de moviments entre països, ha portat a la cancel·lació d’un nombre ingent de rutes aèries entre destinacions internacionals. Si bé els avions de càrrega segueixen operant, la veritat és que els operadors logístics utilitzen els cellers dels vols comercials de passatgers per enviar determinats productes. Per tant, es troben amb una dificultat afegida. Fixeu-vos que el Govern ha hagut d’intervenir amb dues mesures importants: d’una banda, noliejar un avió militar per carregar material sanitari, i d’altra habilitar un vol de càrrega setmanal entre Espanya i la Xina perquè aquests operadors logístics puguin enviar les comandes.

En termes de transport per carretera la situació no és molt millor. No és nou que el sector transport està altament atomitzat, amb molts autònoms i petites empreses operant, i que les tarifes de transport s’han anat devaluant en els últims anys. Tant és així que molts transportistes han d’espavilar-se per trobar càrrega en el viatge de tornada, per optimitzar el viatge i no perdre diners. El fet confinar el país i paralitzar l’activitat productiva fa que aquests transportistes puguin no tenir al·licient en sortir; ja que perdran diners en els viatges. A més, és important recordar les condicions en què han d’operar: àrees de servei tancades, restaurants tancats, hotels tancats, etc.

(Visited 90 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor agregat dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC i recercaire del grup de recerca Sustainability, Management and Transport (SUMAT). És doctor en Enginyeria i Infraestructures de Transport (UPC), enginyer de Camins, Canals i Ports (UPC), i màster en Direcció d'Organitzacions (UOC). Anteriorment, ha estat investigador postdoctoral a la University of Cambridge, becari de la Comissió Europea (DG MOVE), professor associat de la UPC i consultor extern de la UOC. Ha fet estades de recerca a la University of California Irvine, a la Koç University, i a la Universidad Nacional de La Plata. Té també experiència en la direcció de projectes d'enginyeria civil, planificació urbanística i de transports a l'empresa privada.
Comentaris
Deixa un comentari