“100 anys de congressos de Turisme de Catalunya”, una visió històrica de l’evolució del sector

24 Gener, 2020 100-anys-congressos

El 9 de gener passat, en el transcurs dels Guardons de Turisme de Catalunya 2019 celebrat al Palau de la Generalitat, es va presentar la publicació ‘100 anys de congressos de turisme de Catalunya’ amb motiu de la commemoració del centenari del primer Congrés de Turisme de Catalunya. Joan Miquel Gomis, professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC, va presentar la publicació amb aquesta intervenció que aquí us compartim:

Amb motiu del centenari del primer congrés de turisme celebrat a Catalunya, la Direcció General de Turisme de la Generalitat ha editat una publicació commemorativa.

Es tracta d’una publicació escrita per acadèmics que ha estat orientada amb un caràcter divulgatiu que inclou sis capítols, cadascun dels quals fa referència a un dels congressos de turisme que s’han celebrat a Catalunya des de l’any 1919, ara fa un segle. Els seus autors han estat, seguint l’ordre dels seu capítols, Albert Blasco, Saida Palou, Maria Abellanet, Joan Miquel Gomis, Esther Martínez i Salvador Anton.

La publicació no és només una cronologia descriptiva dels esdeveniments, sino que fa un esforç per a contextualitzar cada congrés històricament, facilitant-ne la interpretació i la reflexió des de la perspectiva actual.

Per analitzar la història del turisme en aquest darrer segle, els seus congressos, amb les seves fortaleses i febleses, en són una referència ineludible. I aquesta publicació que avui presentem és una guia imprescindible per a estudiar-los i, si escau,  extreure’n lliçons que puguin ser útils en un context com l’actual marcat pels interrogants i les incerteses.

Dels sis congressos relacionats, tres es van celebrar el segle XX i tres en el segle XXI. Però aquesta classificació hauria d’anar més enllà. Els dos primers, els dels anys 1919 i 1921, ens permeten ampliar la mirada i sortir del marc que ens presenta el turisme com un fenomen modern que es desenvolupa en la segona meitat del segle XX. Certament és en aquest període quan el sector, per una sèrie de raons polítiques, econòmiques i socials experimenta un creixement exponencial a Europa.

Els dos primers congressos del primer terç del segle XX van suposar un impuls per a l’encara incipient sector turístic català

Però anar més enllà en el temps i situar-nos en el primer terç d’aquell segle ens ofereix una visió molt interessant. D’entrada, l’anàlisi de bona part dels eixos temàtics dels congressos del 19 i del 21 ens ofereix una visió que no s’allunya estructuralment dels eixos temàtics clau també a l’actualitat: la coordinació entre iniciativa privada i la pública, la reclamació de polítiques de planificació de les infraestructures per a impulsar les activitats turístiques i l’ordenació de l’oferta, els requeriments de la promoció i dinamització econòmica del sector i les tècniques per a aplicar-los o fins i tot la formació dels professionals, aspecte cabdal que ja apareix en el primer congrés de 1919.

Específicament, en el capítol relatiu a aquest congrés del 19, el doctor en història contemporània Albert Blasco ens presenta una visió futurista del turisme com a eina impulsora de l’economia, la millora social i la pau. Una reivindicació, que un segle després és plenament vigent. Blasco fa en aquest apartat una descripció del context social, polític, cultural i econòmic molt condicionat per l’impacte de la pèrdua de les darreres colònies espanyoles a finals del segle XIX.

És en aquest entorn, en el que una entitat tan emblemàtica com la Societat d’Atracció de Forasters, impulsora i organitzadora del congrés, va identificar les possibilitats que l’activitat turística podia oferir com a dinamitzador econòmic amb una visió social. Entre les seves iniciatives figura la reivindicació d’estructurar polítiques turístiques, pràcticament inexistents fins aleshores.

Abundant en aquestes qüestions, Saida Palou, doctora en Antropologia de la Universitat de Girona, en el capítol referent al segon congrés de 1921, celebrat a Tarragona, ens descriu un marc en el qual el turisme representa encara una activitat poc rellevant, però en el que s’identifiquen moviments que apunten cap a l’impuls de la indústria turística catalana en forma de millores en les infraestructures d’allotjament o de transports.

Palou descriu com el turisme incipient en aquella època no és el resultat d’una política sectorial planificada sinó més aviat el resultat d’un procés  en el qual s’estenen les pràctiques turístiques per l’impuls realitzat per les organitzacions  i  agents privats. És per això que un dels objectius del congrés de 1921 era el de pressionar les institucions per a crear els marcs polítics necessaris per a la gestió i promoció eficient del turisme.

Aquests dos primers congressos del primer terç del segle XX van suposar un impuls per a l’encara incipient sector turístic català, i representen una primera fase del centenari dels congressos que estem analitzant.

Lluny dels escenaris de turisme incipient descrits en els dos primers congressos, l’any 1979 el turisme de masses ja era una realitat.

En la segona fase hi trobem ja el Congrés de 1979 que té com a epicentre novament la ciutat de Barcelona. La doctora Maria Abellanet, consellera delegada del CETT, descriu el context polític i social amb el pas de la dictadura franquista a un règim democràtic amb el restabliment de la Generalitat.

Va ser, en paraules d’Abellanet, el congrés de la transició i de la recerca de la identitat turística catalana que recollia també l’esperit del Congrés de Cultura catalana de 1977 en el qual el turisme i va tenir presència amb la creació d’un àmbit específic de treball.

La Constitució i l’Estatut de Catalunya donaven pas a un nou marc regulador que havia de facilitar les eines per al disseny de polítiques d’ordenació turística en un moment clau. Lluny dels escenaris de turisme incipient descrits en els dos primers congressos, l’any 1979 el turisme de masses ja era una realitat. I s’esperava que el nou marc regulador permetés afrontar els reptes que presentava. Juntament amb els indubtables efectes positius del sector, des del congrés s’advertia també dels riscos que representaven el creixement descontrolat o el monocultiu turístic.

Després d’aquestes dues primeres fases dels congressos de turisme a Catalunya, la fase primera del turisme incipient dels events de 1919 i 1921, i la fase segona, la del congrés de 1979 de transició, s’inicia la tercera amb els congressos que se celebren en el segle XXI.

La visió transversal i profunda del Congrés de 2001 va permetre identificar les claus d’una transformació en entorns d’innovació, algoritmes i intel·ligència artificial

El Congrés celebrat l’any 2001 novament a Tarragona és el símbol d’aquesta cruïlla que representa la intersecció de dos segles. El tancament del XX i el naixement del XXI. Un nou segle sobre el qual s’havien generat  grans expectatives lligades al desenvolupament tecnocientífic i els reptes econòmics i sociopolítics que implicava.

El congrés va traslladar a l’àmbit turístic aquesta reflexió.  Vist amb la perspectiva actual, podem afirmar que la visió transversal i profunda del congrés va permetre identificar les claus d’una transformació l’inici de la qual es pot situar l’any 1995 amb la implementació de la xarxa Internet en el món de l’empresa i les organitzacions i que continua avui, en una nova fase en entorns d’innovació, entre algoritmes i intel·ligència artificial.

joanmiquelgomis_congres
Joan Miquel Gomis en l’acte de presentació de la publicació
Font: Agència Catalana de Turisme

Dibuixava el naixement d’una nova economia de la qual es considerava que el turisme n’era un ingredient bàsic. Per afrontar els reptes que començava a plantejar aquest canvi, es proposava premonitòriament ampliar les dimensions de la definició més clàssica de la qualitat de les destinacions turístiques per a  situar-la, de manera simplificada, en l’àmbit de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. Un aspecte clau per un sector que es descrivia com a element essencial per a la projecció exterior del pais.

Tot això en un context en el qual el congrés va plantejar diversos debats avui encara vigents sobre la necessària col·laboració públic-privada, el finançament dels municipis, o els perills (confirmats anys després) de lligar en excés els interessos turístics i els immobiliaris. També es va advertir sobre els riscos de competir amb estratègies basades exclusivament en el preu, com va fer l’aleshores conseller Antoni Subirà, alertant sobre l’emergència de destinacions competidores amb estructures de costos més reduïdes. Un argument que vint anys després encara es presenta sovint com a novetat.

Dins de la tercera fase dels congressos, el cinquè celebrat per primer cop a Girona l’any 2004 va tenir com a principals elements de debat aspectes de la política pública relacionats amb el turisme, com el paisatge, la formació, el finançament dels municipis (amb el protagonisme especial de la taxa turística) o l’organització de la promoció turística, com exposa la professora de la Universitat de Girona, Esther Martínez.

En bona part, aquest congrés, recuperava i feia un seguiment de temes estratègics pel turisme de Catalunya que havien estat analitzats en el congrés del 2001 i reforçava algunes de les seves idees com el dels reptes de la sostenibilitat territorial.

Martínez exposa com en aquest congrés s’adverteix sobre qüestions plenament vigents avui, com les repercussions negatives d’un desenvolupament no sostenible, amb impacte sobre el medi natural. I s’alertava també sobre potencials conflictes entre residents permanents i temporals.

El darrer congrés de turisme fins ara celebrat a Catalunya, va tenir com a escenari Port Aventura, l’any 2008. Com explica el catedràtic de la universitat Rovira i Virgili, Salvador Anton, a diferència del congrés anterior centrat mes en temes de política publica, aquest es va orientar en la discussió sobre models de negoci i estratègies per a millorar els resultats de les empreses turístiques.

A petició del sector empresarial, aquesta visió va orientar el contingut del programa congressual amb temes com la innovació, la internacionalització, la competitivitat i la promoció. El congrés, amb aquesta orientació clarament empresarial, va estar Influenciat per l’entorn econòmic que ja donava signes d’una evident crisi internacional que marcaria decisivament l’activitat dels anys següents.  I va ajudar a definir els reptes de l’activitat en el context econòmic, polític i social de la segona dècada dels anys 2000.

És necessari que la informació de qualitat dels implicats en l’activitat turística flueixi, es comparteixi i s’analitzi

Des d’aquest darrer del 2008, no s’ha celebrat cap altre congrés. Probablement, en la societat actual tan tecnològica, complexa i diversa es disposa de mecanismes i plataformes alternatives per a canalitzar les reflexions i les accions derivades dels congressos tradicionals.

Però si es considera que els congressos ja no són necessaris, sí que caldria com a mínim periòdicament replantejar-se la definició d’aquells mecanismes i plataformes alternatius que han de garantir de manera eficient que un dels principals béns del sector, la informació de qualitat que circula entre els diferents i cada cop més diversos actors públics i privats implicats en l’activitat turística flueixi, es comparteixi, s’analitzi i sintetitzi perquè aquesta informació de qualitat es converteixi en coneixement útil per a la presa de decisions més adequades per a un sector que, com hem vist, ha estat, és i serà estratègic per Catalunya.


Podeu descarregar-vos la publicació al següent enllaç: ‘100 anys de congressos de turisme de Catalunya

Sobre l'autor

Professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Professor de l'Grau en Turisme i de l'Màster universitari en Turisme sostenibilitat i TIC. Membre del grup de recerca en Turisme de la UOC NOUTUR. Director de Oikonomics, Revista d'Economia, Empresa i Societat de la UOC.

Comentaris

Deixa un comentari